Dijous, dia 1 d'octubre, a les 8 del vespre, tingué lloc a Manacor la presentació dels cursos 98-99 de l'Escola Municipal de Mallorquí amb una conferència d'en Felip Munar, professor de la UIB i expert en cultura popular, titulada Passejada idíl·lica per Mallorca i realitat crua actual. La presentació del conferenciant anà a càrrec d'en Gabriel Barceló, director de l'Escola.
La conferència va ser força interessant, encara que el meu escrit no va encaminat a comentar-la, sinó a sortir al pas d'unes gravíssimes i desafortunades declaracions del regidor de Cultura un cop finalitzat el parlament del convidat. I és que en Juan Barceló no es mossegà gens la llengua en afirmar que «no tenim una Reial Acadèmia» de la nostra llengua. Cert! En aquest sentit, la raó us vessa per tots els costats, ja que si repassam una mica la pròpia història, veurem que la nostra dinastia acabà amb la mort sense descendència de Martí I l'Humà el 1410. Això significa que els catalans no tenim rei i, si no en tenim, per quines cinc-centes hem de crear una «Reial» Acadèmica, com també vau proposar?
Ara bé, d'Acadèmia sí, que en tenim, i fa més anys que na Maria Castanya. Aquesta és, ni més ni pus, que l'Institut d'Estudis Catalans i la seva Secció Filològica (fundada l'any 1907 per Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya) de la qual el manacorí mossèn Antoni Maria Alcover en fou el primer president i que, des de sempre, ha representat tota la comunitat lingüística catalana.
Dit això, Sr. regidor, per quina raó demanau una autoritat normativa? Potser teniu enveja de les passes fetes pels vostres homòlegs i companys de partit al País Valencià i teniu unes ganes inconfessables que es posi en marxa, en aquesta illa, l'equivalent Acadèmia Balear de la llengua? Perfecte. Això significa que, d'acord amb els vostres plantejaments, Andalusia, Extremadura o Múrcia, per no citar altres comunitats, han de comptar, també, amb unes autoritats lingüístiques pròpies independentment de la Reial Acadèmia Espanyola.
Tenc entès que l'espanyol disposa de devers una vintena llarga d'acadèmies repartides entre cadascun dels estats hispanoamericans, però no és menys cert que existeix una excel·lent coordinació entre totes elles. En canvi, tant al País Valencià com a les Balears, els espanyolistes de torn practiquen la política del «divideix i venceràs» o, en el millor dels casos, la de «cadascú a ca seva i cans a Son Coll». I és a la vista de fets com aquests, que ens és impossible confiar en segons quines iniciatives, sobretot si parteixen de l'òrbita d'un partit ultraespanyolista que ja veim venir d'una hora enfora, com és el cas del PP.
A hores d'ara la Generalitat de Catalunya és l'única institució dels Països Catalans que finança de qualque manera l'IEC. Davant això, el mínim que podrien fer, tant la Generalitat Valenciana com el Govern Balear, seria assumir una mica llurs responsabilitats aportant periòdicament una partida pressupostària a l'Institut. Al meu parer no és lògic ni just que una institució que té la missió de representar tot el domini lingüístic català depengui, econòmicament, tan sols de la Generalitat de Catalunya. Com tampoc no s'entén de cap manera que amb els nostres imposts haguem de mantenir una borbònica «Real Academia Española» i un «Instituo Cervantes» que representen una llengua i una cultura que res no tenen a veure amb la nostra.
