algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Malfeiners

L'ultim número de la Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics, que edita la Conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana, inclou un interessant estudi titulat «Posmodernismo e identidad colectiva en la Comunidad Valenciana», signat per Manuel García Ferrando i Antonio Ariño Villaroya. El text constata que el País Valencià «presenta el porcentaje más bajo de localismo y el más alto de españolismo» comparat amb el País Basc, Galícia... i Andalusia! El 34% dels valencians afirmen pertànyer en primer lloc a Espanya enfront del 23'3% de la generalitat de l'Estat espanyol. Quant a la identificació Espanya/Comunitat Autònoma, l'informe assenyala: «El españolismo valenciano (37'8%) supera al españolismo de la sociedad española en general (33'6%), situándose muy por encima del andaluz (10'5%) (...). En cambio, el porcentaje relativo a la identidad regional es el más bajo de todos (18'9%), frente al 21'5% en España, 27% en Andalucia...». Els autors ho expliquen, en unes consideracions finals, de la següent manera: «Puestos en el dilema de una identificación cultural-catalana o una definición esencialmente anticatalanista, muchos valencianos optan por la identidad dominante y se refugian en el españolismo. La recurrencia o la tozudez con que este dato aparece en las encuestas durante los años ochenta o noventa indica que nos hallamos ante una tendencia de hondo calado, reforzada por la existencia de organizaciones y partidos políticos que desarrollan sus ideologías y estrategias desde la lógica de los grupos de referencia por contraste. De esta manera, el mecanismo de fragmentación identitaria alimenta más que reduce la huida de la identificación autonòmica». Els percentatges de l'estudi conviden a prestar atenció a dos factors polítics que són, com a mínim, curiosos: a) Andalusia (sempre governada pel PSOE) forma part, juntament a Galícia (sempre governada pel PP), Euskadi i Catalunya, de les anomenades comunitats històriques, i b) segons l'Estatut d'Autonomia, «el poble valencià, organitzat històricament com a Regne de València, es constitueix en Comunitat Autònoma, dins la indissoluble unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat històrica i en l'exercici del dret a l'autogovern que la Constitució reconeix a cada nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana». El País Valencià només ha conegut governs del PSOE i del PP, els dos partits que precisament fa uns dies ha pactat una reforma de l'Estatut de les Illes Balears i Pitiüses que nega a l'arxipèlag la condició de «nacionalitat històrica» i les relega a «identitat històrica», justament la mateixa naturalesa que té immers el País Valencià en la perplexitat esmentada. El diccionari, que no atorga cap accepció política a la paraula «identitat», diu d'aquest mot: «qualitat d'idèntic». Perquè idèntica és la visió que tenen el PP i el PSOE de nacionalitat valenciana o balear: augment del sostre competencial significa augment de les demandes de transferències i això vol dir també augment de la feina i dels maldecaps. Als socialistes i populars valencians i balears, amb una dosi gens despreciable de regionalisme entre el seu electorat, el que els passa és que comparteix una idèntica singularitat: la ganduleria històrica.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.