Sis anys després de la gran manifestació del 26 de novembre del 1992 en defensa de la Llei d'Espais Naturals, el GOB torna a convocar una manifestació amb una raó de fons semblant a la del 1992. Però l'entorn de la manifestació presenta dues importants diferències: primera, que el Consell de Mallorca ha fet una insòlita declaració institucional que és una crida als mallorquins perquè vagin a manifestar-se contra el govern d'una altra institució: la Comunitat Autònoma de Balears; i segona: que la manifestació del 1992 es feia a quasi tres anys vista de les eleccions autonòmiques del 1995, mentre que aquesta es fa a sis mesos de les properes del 1999.
La primera diferència no és gens anecdòtica i demostra fins a quin punt ha arribat l'actual enfrontament institucional. En el fons, i al marge de la qüestió concreta, no és més que l'efecte de sempre d'un problema que resta pendent de solució des de l'aprovació de l'Estatut: el paper dels consells insulars dins l'entramat institucional balear. Fins ara havíem assistit al conflicte entre el Consell de Mallorca i el Govern, però com que no en devien tenir prou, ara ja es comença a dibuixar l'altre, i molt més perillós, enfrontament institucional: entre els consells de cada illa. O ho resolen o sempre que hi hagi diferències de color polític entre Govern i algun del consells, la guerra institucional estarà servida per qualsevol motiu. I com que no sembla que això hagi d'afavorir els ciutadans, cal demanar-se a veure a què juguen, els nostres polítics.
Segona diferència. La del 1992 era una manifestació quasi estrictament ecologista. La del dia 12 tendrà la forma ecologista, però amb un evident fons político-electoral. Si al carrer hi ha 20.000 persones o més, el Govern en sortirà tocat, no tant per la manifestació en si, sinó perquè una mobilització tan massiva crearia al govern de Matas i al PP una imatge molt negativa socialment, que contrarestaria bona part dels immensos esforços que fa Matas per tenir una bona imatge. I això, a mig any de les eleccions, segur que no es bo per als interesos del PP. Naturalment, si la manifestació fos un fracàs, el reforçat seria el PP i Matas. En qualsevol cas, les messions que posen PSIB, PSM, UM i EU són molt fortes. Queda finalment el bessó de la questió: el futur del desenvolupament urbanístic de les Balears. El PP pot, perquè té majoria absoluta, imposar el seu model. Però en una qüestió tan essencial l'acudir a la piconadora parlamentària no és aconsellable. Seria millor arribar a un gran pacte de mínims, socialment acceptable per una àmplia majoria, perquè sinó l'any que ve es podria girar la truita, però no ressoldre's el problema. Però per fer possible el pacte, caldria abans que els partits que tenen responsabilitats municipals (PP, PSIB, PSM i UM) actuassin d'acord amb el realisme que demostren per igual als pobles on governen. Però això, de moment, és demanar massa.
