Avui comença a Alemanya la darrera ronda de negociacions per definir el programa del nou govern roig-verd. Havia de ser al revés, programa primer i llavors els càrrecs, però els càrrecs varen ser relativamant fàcils de repartir, pel que es veu, i el programa es resisteix.
I motius n'hi ha perquè aquesta feina els ocupi durant molts dies: l'objectiu és definir les línies de govern que permeti a Gerhard Schröder, el nou canceller, mantenir la seva majoria de 21 diputats en un curs estable durant quatre anys.
Aquest és el primer govern exclusivament d'esquerres que ha vist Alemanya des de la Segona Guerra Mundial, i pengen moltes esperances de la capacitat de l'SPD i dels Verds per entendre's.
Però no només serà el govern que s'ho juga amb aquest programa: la supervivència del partit dels Verds també depèn d'aquest govern, fet que sembla un afegitó, però que té una transcendència considerable. Els Verds alemanys han estat pioners en l'ecologisme radical polític. La seva història accidentada començà en els anys 70, quan es formaren gairebé exclusivament per lluitar contra la indústria de l'energia nuclear. I ara s'enfronten al problema de com mantenir la coherència i les cadires després de tants anys d'idealisme predicat des de l'oposició.
Són pioners entre els Verds en la seva entrada en un govern d'un país industrialitzat, i vaja poder que adquireixen, tot i les seves polítiques «radicals», com la seva oposició frontal a l'OTAN.
Molts estan convençuts, i és el comentari habitual arreu d'Europa, que els ecologistes ho tenen molt clar fins que arriben a governar, i que llavors les coses canvien. Els poders fàctics són massa poderosos i torcen el braç als més decidits, o els treuen dels càrrecs. Aquest cinisme, que acompanya fins i tot molts ecologistes, es fonamenta en experiències passades, reals i imaginades, i és un prejudici que els Verds alemanys ara es proposen superar.
Els Verds opten per formar part d'un govern, i la seva primera exigència és el desmantellament de les centrals nuclears del país. La coherència, almenys en aquest punt, l'han tenguda, tot i que la causa antinuclear semblava haver perdut força en els darrers anys.
Les centrals nuclears d'Alemanya subministren un 30 per cent de l'energia elèctrica del país, i s'està plantejant el seu desmantellament tan aviat com aquesta energia pugui ser extreta d'altres fonts. Els Verds alemanys han agafat el bou per les banyes: veuen la clau del futur en la indústria energètica.
El pla de desmantellament nuclear es començarà a negociar d'aquí a un any, i el partit ecologista ha dit que espera que la primera central tanqui d'aquí a quatre anys. El sector energètic ha començat la seva campanya de defensa, però el seu punt dèbil, les energies renovables, és el cavall de batalla dels ecologistes.
Hi ha diversos possibles resultats. Podríem veure una potenciació de les energies alternatives a Alemanya, obrint camí per a altres països, o podríem veure la indústria energètica acabar amb un govern. Podríem veure l'èxit o el naufragi dels Verds alemanys.
