A nosaltres tampoc no ens fan cap gràcia els drogoaddictes, ni ens agrada que hi hagi pobres i desvalguts al nostre entorn. Però, ens agradi o no, existeixen i ningú no en vol saber res, d'ells. Jaume Santandreu, Llorenç Tous i alguns altres, en canvi, ens han demostrat que val la pena dedicar la vida a favor dels que són despreciats, a costa de ser també ells mateixos despreciats per tothom. En un temps en què demanam a l'Església gestos i actituds de compromís, no hi ha dubte que l'actitud de lluitar a contracorrent de Llorenç Tous és un signe que, a molts de nosaltres, ens ajuda a seguir creient i madurant el nostre propi compromís.

Podem entendre que els marginats moltestin i que hi hagi barriades en les quals la gent està especialment cansada de «suportar» una vida quotidiana marcada per la indigència. No obstant això, no podem esser tan injusts amb aquells que cerquen solucions i amb aquelles institucions que cedeixen ca seva als necessitats.