Un dels defectes que tenim molts de mallorquins és la poca estimació per la nostra idiosincràcia i sobretot per la cultura pròpia. Una de les proves que més s'esmenten és el poc respecte que tenim per la nostra llengua, que ens duu, per exemple, a passar-nos al castellà just que hi hagi un castellanoparlant al rotlat, malgrat que hi hagi setze catalanoparlants, cosa que no sol passar a l'inrevés. Però se'n podrien trobar moltes altres: l'abandonament de la gastronomia mallorquina per part d'un bon sector de la nostra joventut, que prefereix el menjar ràpid estil americà, la identificació de molts d'illencs amb clubs esportius de fora, tot el que fan alguns d'aquests mateixos clubs per no semblar mallorquins, la preferència per la compra de productes de fora de menys qualitat que els mallorquins per una simple raó de preu...
Fins ara, el poc que s'havia fet per rompre aquesta dinàmica provenia sempre d'iniciatives personals i aïllades i molt poc de les institucions públiques balears. I si això és cert en quasi tots els àmbits abans esmentats i en algun més que m'he deixat, ho és encara més en l'àmbit cultural. Què s'ha fet en els quinze anys d'autonomia per potenciar la nostra producció cultural i donar-la a conèixer a l'exterior? A part de poques, molt poques actuacions puntuals i sense línea de continuïtat, quasi res.
Per això cal celebrar l'arribada de l'Espai Mallorca, un centre que el proper dia vint-i-cinc, el Consell Insular de Mallorca i el Gremi d'Editors, juntament amb altres associacions i empreses, inauguren a Barcelona. Segons han dit els seus creadors, els principals objectius que se persegueixen són difondre la cultura mallorquina a Catalunya i donar a conèixer les produccions culturals de la nostra Illa, tot i promocionant els nostres escriptors, pintors, actors, músics...
És una tasca dura i complexa, però necessària. Cal tenir en compte que el mercat balear és petit per poder mantenir una indùstria cultural forta i de qualitat. No podem ser culturalment endogàmics. Els nostres escriptors s'han de llegir a fora, els nostres grups de teatre han de sortir de Mallorca i els nostres músics han de fer concerts a l'exterior.
És clar que moltes de les creacions a les quals hem fet esment tenen una base lingüística: la literatura, el teatre, la cançó, el cinema, ... És per això que el nostre àmbit natural d'expansió són els territoris amb els quals compartim la mateixa llengua. Una novel·la escrita a Mallorca es pot llegir sense necessitat de cap tipus de traducció a Catalunya i al País Valencià. Només cal donar a conèixer l'obra i l'autor i fer-ne una bona distribució. Però això que sembla tan senzill de realitzar, fins ara no s'ha pogut dur a terme, sinó en casos molt concrets. Els coneixements que tenen de les Illes Balears la majoria d'habitants de la resta dels Països Catalans no passa de quatre tòpics. L'Espai Mallorca tindrà com a primera missió rompre la inèrcia d'anys i anys de deixadesa, sobretot de les institucions, però també per moltes de les nostres empreses de creació cultural i superar aquests problemes de comunicació amb els nostres veïns més propers. I cal tenir en compte que els principals perjudicats d'aquesta situació som els més petits, és a dir, nosaltres.
