Un dels defectes que tenim molts de mallorquins és la poca
estimació per la nostra idiosincràcia i sobretot per la cultura
pròpia. Una de les proves que més s'esmenten és el poc respecte que
tenim per la nostra llengua, que ens duu, per exemple, a passar-nos
al castellà just que hi hagi un castellanoparlant al rotlat,
malgrat que hi hagi setze catalanoparlants, cosa que no sol passar
a l'inrevés. Però se'n podrien trobar moltes altres: l'abandonament
de la gastronomia mallorquina per part d'un bon sector de la nostra
joventut, que prefereix el menjar ràpid estil americà, la
identificació de molts d'illencs amb clubs esportius de fora, tot
el que fan alguns d'aquests mateixos clubs per no semblar
mallorquins, la preferència per la compra de productes de fora de
menys qualitat que els mallorquins per una simple raó de
preu...
Fins ara, el poc que s'havia fet per rompre aquesta dinàmica
provenia sempre d'iniciatives personals i aïllades i molt poc de
les institucions públiques balears. I si això és cert en quasi tots
els àmbits abans esmentats i en algun més que m'he deixat, ho és
encara més en l'àmbit cultural. Què s'ha fet en els quinze anys
d'autonomia per potenciar la nostra producció cultural i donar-la a
conèixer a l'exterior? A part de poques, molt poques actuacions
puntuals i sense línea de continuïtat, quasi res.
Per això cal celebrar l'arribada de l'Espai Mallorca, un centre
que el proper dia vint-i-cinc, el Consell Insular de Mallorca i el
Gremi d'Editors, juntament amb altres associacions i empreses,
inauguren a Barcelona. Segons han dit els seus creadors, els
principals objectius que se persegueixen són difondre la cultura
mallorquina a Catalunya i donar a conèixer les produccions
culturals de la nostra Illa, tot i promocionant els nostres
escriptors, pintors, actors, músics...
És una tasca dura i complexa, però necessària. Cal tenir en
compte que el mercat balear és petit per poder mantenir una
indùstria cultural forta i de qualitat. No podem ser culturalment
endogàmics. Els nostres escriptors s'han de llegir a fora, els
nostres grups de teatre han de sortir de Mallorca i els nostres
músics han de fer concerts a l'exterior.
És clar que moltes de les creacions a les quals hem fet esment
tenen una base lingüística: la literatura, el teatre, la cançó, el
cinema, ... És per això que el nostre àmbit natural d'expansió són
els territoris amb els quals compartim la mateixa llengua. Una
novel·la escrita a Mallorca es pot llegir sense necessitat de cap
tipus de traducció a Catalunya i al País Valencià. Només cal donar
a conèixer l'obra i l'autor i fer-ne una bona distribució. Però
això que sembla tan senzill de realitzar, fins ara no s'ha pogut
dur a terme, sinó en casos molt concrets. Els coneixements que
tenen de les Illes Balears la majoria d'habitants de la resta dels
Països Catalans no passa de quatre tòpics. L'Espai Mallorca tindrà
com a primera missió rompre la inèrcia d'anys i anys de deixadesa,
sobretot de les institucions, però també per moltes de les nostres
empreses de creació cultural i superar aquests problemes de
comunicació amb els nostres veïns més propers. I cal tenir en
compte que els principals perjudicats d'aquesta situació som els
més petits, és a dir, nosaltres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.