Tothom coneix aquesta petita palmera, l'única autòctona de les Balears. Avui, és sols una planta ornamental, que pateix justament per això: ben sovint, és arrabassada per a sembrar-la a jardins, privant a la garriga d'exemplars explèndids, per fer-los viure fora del seu hàbitat original. En realitat, és innecessari: la planta es reprodueix perfectament en viver, i tot i que la creixença és lenta, tampoc tant que faci inviable la seva producció. Però la impaciència i l'afany d'un lucre fàcil contribueixen a empobrir la natura. Afortunadament, la llei empara aquesta espècie dins del catàleg de les protegides a la CAIB. De fet, està ben amenaçada a les Pitiüses (on es relicta), i és prou rara a Menorca. A Mallorca, abunda localment, però no viu a la major part de l'illa.
Fa uns anys, els garballons eren molt apreciats per la resistència de les seves fibres. A les zones on abunda, n'hi havia recol·lectors professionals, i una artesania ben estructurada entorn de la planta. Se'n pot veure una descripció excel·lent en el llibre de L'obra de palma que fa uns anys va publicar Sa Nostra. Dues mostres de la importància del teixit de llatra: als plans oficials de desenvolupament econòmic de les Balears dels anys 50, les autoritats forestals incloïen com a projecte prioritari les repoblacions amb garballó per estendre la producció d'objectes teixits amb les fibres. El segon exemple és encara més clar: els pagesos artanencs respectaven els garballons que naixien als conrors, i així es conserven paisatges molt peculiars d'olivar amb garballó, segurament únics al món. En realitat, el garballó no presenta problemes particulars de conservació. Ocasionalment, hi ha infraccions a la legislació, però les grans recol·leccions massives per vendre la planta als mercats acabaren fa anys. El que sí que sembla prioritari és fer alguna cosa per recuperar la cultura de la seva artesania: el llibre esmentat i un vídeo (també de Sa Nostra) són elements molt positius però seria ben encertat crear un petit ecomuseu del garballó, difondre les tècniques artesanals entre el jovent. Tal vegada no tengui ja un paper econòmic, però és ben segur que el té cultural: els talaiòtics ja teixien llatra, i deixar-ho perdre quan començam a saber apreciar aquestes coses no deixa de ser una mica trist.
