Les raons per les quals una persona abandona el seu país d'origen per anar a treballar, o a instal·lar-se definitivament, a una altra terra poden ser tan diverses, particulars i subjectives com les mateixes persones. Les raons que impulsen grans masses de població a abandonar la seva pàtria per anar a cercar la vida, i molt freqüentment la mort, a altres indrets solen tenir una base històricament objectivable. Us puc assegurar que jo som aquí per voluntat pròpia però és ben sabut que, al llarg de la història, Irlanda ha estat terra d'emigració forçosa per milers dels seus habitants.
Molts dels irlandesos els descendents dels quals han fet fortuna als Estats Units o al Canadà hi arribaren fugint de la Gran Fam del anys 1845-49, quan les conseqüències d'un fong de la patata va delmar la població. Es calcula que, en aquest període de cinc anys, va morir un milió de persones i en varen emigrar quasi dos milions, la meitat dels quals no varen arribar a llur destinació. Molts dels irlandesos que han fet fortuna a Austràlia i a Nova Zelanda hi arribaren a partir de 1788 com a presoners, polítics o comuns de la Corona Britànica. Molts dels llinatges irlandesos que es troben a l'Estat francès o a l'espanyol "els O'Donnell, O'Neill, Higgins,..." tenen el seu origen en la diàspora iniciada a finals del segle disset quan l'antiga noblesa irlandesa abandonà el país per fugir dels efectes de les dites «Lleis Penals» decretades pel Parlament Irlandès, cent per cent protestant.
L'any 1690 es va lliurar la Batalla del Boyne, la victòria del protestant Guillem III sobre el rei catòlic Jaume II que encara celebra cada estiu l'Orde d'Orange. Però no es va produir la rendició definitiva dels exèrcits catòlics fins un any més tard, després del setge de Limerek l'any 1691. Va ser una rendició amb condicions, i és varen respectar els termes militars del Tractat de Limerek, però el Parlament protestant es va negar a ratificar-ne els termes civils. Més encara, entre 1695 i 1705 va promulgar una sèrie de lleis l'objectiu de les quals era penalitzar la immensa majoria de la població d'Irlanda, el setanta-cinc per cent, pel simple fet de ser catòlica.
Per tal d'excloure els catòlics de la societat civil, els era prohibit viure en un municipi o a una distància de menys de cinc milles d'un municipi; ocupar un càrrec públic; presentar-se a les eleccions al Parlament o votar-hi; allistar-se a l'exèrcit o a la marina; exercir l'advocacia o cap altra professió; dedicar-se als negocis o al comerç. Per tal de reduir els catòlics a una situació d'ignorància extrema, se'ls va prohibir rebre ensenyament, educar els seus fills, enviar-los a un mestre catòlic, fer venir un mestre a casa, o enviar-los a l'estranger a ser educats; es varen prohibir els ordes monàstics, els bisbes i arquebisbes i només podien oficiar els rectors registrats prèviament amb les autoritats; es va posar preu al cap d'un sacerdot: cinc lliures, igual que el d'un llop. I, per tal de desposseir-los de tots els seus béns, els catòlics no podien comprar terra, tenir-la en lloguer durant més de trenta-un anys, ni hipotecar-la; rebre terra com a regal, ni heretar terra ni cap altra cosa d'un protestant; i, en morir, la terra d'un catòlic s'havia de repartir entre tots els fills per igual, però si un d'ells es convertia al protestantisme, l'heretava tota.
Entre 1603 i 1778, més del 95% de la terra d'Irlanda va passar a mans protestants; el poble irlandès es va haver d'educar clandestinament, aprenent llatí, grec i gaèlic darrera les mates; privats de llurs drets civils, socials, polítics i econòmics, els irlandesos es varen refugiar en l'Església catòlica com a única organització representativa; proliferaven la justícia popular directa amb represàlies contra els excessos dels terratinents i els seus intermediaris i contra la injustícia de les expulsions i les confiscacions de terra i béns.
Els que havien lluitat amb les tropes de Jaume II i els fills de l'antiga noblesa irlandesa que tenien vocació militar, s'exiliaren als països catòlics d'Europa com a trista carn de canó per a exèrcits estrangers. Entre 1691 i 1745 moriren més de 450.000 irlandesos a França; entre 1745 i 1792 n'hi moriren mig milió més. D'altres passaren a Espanya i arribaren a exercir-hi importants càrrecs públics. Les migracions d'aquesta època cap al sud es coneixen en gaèlic amb el nom de na Geana Fiáine o «Les Oques Salvatges».
Si aneu a la Seu, hi trobareu la tomba d'una d'aquestes oques, Patrick Lawless. Nascut al comtat de Kilkenny i mort a Palma el 1739, va arribar a ser tinent general de Guàrdia Reial de Felip V, cavaller de l'Ordre d'Alcàntera, ambaxaidor d'Espanya a Londres i a París i governador i capità general de les Illes Balears. A la inscripció de la tomba podreu llegir: «Aquí jeu Patrici Laules, qui Irlanda donà per servir Espanya i Espanya perquè governàs Mallorca». Que descansi en pau.
