Imposició o drets? La llengua no es toca

Amb l’excusa de voler «equilibrar» no sé què, es presenta el català com un problema, quan els veritables reptes són factors estructurals com la manca d’habitatge assequible o el cost de la vida. Pretendre resoldre-ho afluixant els coneixements lingüístics és fer trampes al solitari. No és una mesura tècnica, sinó una decisió fruit d’una ideologia que planteja com una imposició il·legítima l’ús públic de la nostra llengua (quan en realitat és oficialitat i reconeixement dels drets que en deriven), però que no qüestiona mai la imposició real del castellà, malgrat que la Constitució espanyola obliga legalment a conèixer-lo.

La presidenta Prohens faria bé de pensar si li surt a compte atacar la llengua de tot un poble a canvi d’un pressupost. La llengua no es toca, i els mallorquins no estarem amb les mans plegades davant una agressió tan greu. O és que ja no se’n recorda, de com va acabar la legislatura d’en Bauzà?