muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
10°

Bústia

L'arquitecte municipal de Manacor rectificà Julve
He llegit a dBalears que fa uns dies el batle de Manacor va utilitzar l'arquitecte municipal per a un acte polític. Concretament, el va fer rectificar, per no dir desmentir, la regidora Catalina Julve, líder d'UM.

Si l'arquitecte havia callat abans i s'havia limitat a fer els informes que li demanaven, no li tocava corregir cap polític. Fa un any, el tècnic va fer un informe sobre les deficiències de Can Bauzà, informe que no estava a la vista de ningú. L'arquitecte no va fer cap roda de premsa per comunicar-ho. Però un any després surt a justificar el batle. Malament anam.

Els tècnics no han d'anar a rodes de premsa polítiques. Han de fer l'informe i, com és natural, en democràcia, cada partit interpretarà aquest in forme com ho consideri oportú. Entre altres coses, perquè els tècnics sovint només diuen allò que els ordenen, o allò que els deixen dir.

Mala utilització, idò, dels funcionaris per part de Pastor. No dubtam de la integritat del tècnic, però, de vegades, val més no comparèixer. O, si es fa, val més dir allò que et demanen expressament, tant el poder com l'oposició. Tot i això, entenem que un arquitecte municipal tengui por del batle, és clar.

SEBASTIÀ ESTELRICH GAIÀ. MANACOR.

La bombolla
Visc dins una petita bombolla dedins el gran univers laboral; feina estable, un sou retallat però digne, vacances cada any... Avui, però, faig vaga; no he anat a treballar, ja que estic en contra de la reforma laboral del Govern. Tenc molta sort: al meu centre de treball es respecten escrupulosament tant els que fan vaga com els que han decidit de no fer-ne; l'endemà de la vaga, sé que la meva feina no ha patit cap risc, ningú no em demanarà explicacions ni hi haurà cares llargues. Em descomptaran, això sí, un centenar d'euros a final de mes; no són, però, els euros, que em calen per poder sopar; dins la bombolla, aquest no sol ser el cas; posposant dos sopars en un restaurant i alguna copeta ja me n'hauré recuperat.

Fora de la bombolla les coses són diferents; piquets informatius que pressionen, envoltats de policies i de càmeres de televisió. Si es "passen" una mica, la Policia carrega, tothom ho veu, els informatius mostren en primer pla la silicona als panys dels comerços que volen obrir, o no... Com més renou millor, l'audiència comanda.
Hi ha, però, una realitat paral·lela, subtil , subterrània i que no surt mai als noticiaris: són els "piquets informatius del capital"; no solen fer gaire renou, però són mortíferament efectius. "Ja saps que faràs, demà? Recorda que hem de parlar d'allò de la renovació". O també: "Demà hi ha vaga, supòs que tendràs coneixement; pensa que ja en sobren dos...". O el més expeditiu: "Si demà no vens, dilluns no cal que tornis..." Tot plegat com una gran terenyina que tenalla voluntats i que mai no es té en compte a l'hora de fer els recomptes oficials de torn.
Dins la meva bombolla, el seguiment de la vaga ha estat molt baix; molts en culpen els sindicats, diuen que no se'ls veu mai, que fan poca feina. No ho sabria dir.

Però sí que sé que la meva confortable bombolla i alguns complements que "adornen" la meva nòmina no han caigut del cel, sinó que els han fet possibles persones, sindicalistes o no, que probablement arriscaren quelcom més que cent euros d'un dia de feina.

Altres em diuen que les vagues no serveixen, que els qui mouen els fils es troben massa amunt, protegits, i que mai no els arriben les queixes dels afectats per les reformes antisocials. Aleshores, què proposen? Resignació i cames obertes? Si serveixen o no, el temps ho dirà. Amb respecte pels qui heu triat no fer vaga el dia 29, us demanaria que imaginàssiu, per un moment, que la vaga hagués estat un fracàs absolut, inexistent, zero... No notaríeu la bombolla un poc més petita? Més pansida? Més vulnerable?

JAUME VALENTÍ AGUILÓ. MARRATXÍ.

L'èxit de la vaga
La vaga ha tingut un seguiment molt important en la gran indústria, la construcció, el transport i altres sectors formats per grans empreses, en què els treballadors tenen molta força com a col.lectiu i no estan tan sotmesos a les pressions i amenaces dels empresaris que no volen que secundin la vaga, com passa o pot passar en les petites empreses, el comerç, etcètera. És a dir, la vaga ha tingut un gran seguiment entre el proletariat, els obrers de les grans indústries, en sentit ampli, l'espina dorsal i el nucli de la classe obrera i de tots els treballadors.

Després que la socialdemocràcia s'hagi girat la camisa i del fracàs dels comunistes, almenys momentani, als obrers només els queda aquest instrument que han creat ells mateixos en les seves lluites, els sindicats, i aquells moviments polítics que es vinculen estretament als sindicats i als col·lectius de treballadors en les empreses, com l'anarcosindicalisme i d'altres de similars. Ara, molts de mitjans de comunicació parlaran del fracàs de la vaga, però els capitalistes saben perfectament que mentre els obrers es mantinguin lleials als sindicats i a les organitzacions pròpies, com s'ha comprovat que encara passa, la lluita per l'hegemonia social d'una classe o de l'altra continuarà oberta.

HONORAT DOMÈNECH FERRER. PALMA.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.