Censures i tabús

Preg a tothom que es passi pel Blog d'Anasagati, en poques paraules i amb una exposició totalment coherent i raonada, exposa el que cada vegada més gent pensa del sistema monàrquic.

Personalment no tinc res en contra d'aquestes persones que no conec i la vida de les quals m'és completament aliena, però com a animal polític que som, simplement per ser ciutadà de l'Estat espanyol, tinc dret d'opinar i d'intentar des de la meva pròpia opinió i amb tots els mitjans que estiguin al meu abast d'una manera civilitzada i legal que aquesta institució passi a ser part de la història i que el cap de l'Estat espanyol ho sigui perquè l'han votat els espanyols, no per herència.

Ja està bé de censures i de tabús, aquest tema demana a crits un profund debat a la societat espanyola i enllestir un protocol d'actuació d'àmbit polític per anar canviant les velles estructures enquilosades a l'Estat espanyol des de l'edat mitjana.

Sembla que la majoria dels polítics s'espanten quan arriben a llocs de responsabilitat , i que el que per ells en principi era un tema important passa a allò tan estúpid del políticament correcte. No puc entendre de cap manera, des del meu punt de vista de ciutadà, que formacions polítiques d'esquerres i republicanes que normalment vot, i pag una quota com a militant, vagin a recepcions de vassallatge. Hom ha de ser coherent amb les seves idees i sobretot amb les idees dels vots i les forces que representa, sempre pens que en aquests casos simplement no s' hi ha d'anar i s'ha d'explicar el perquè. És des de les institucions on es poden canviar les coses, no en les converses de les barres dels bars.

Tomàs Bosch. (Rebuda per e-mail).