De modalitats, modismes, beneitura i altres herbes

Fa un parell de dies, comandament a distància en mà, repassava la programació dels canals de televisió, sense trobar res que m'acabàs d'atreure l'atenció quan vet aquí, que vaig enrocar amb una sèrie d'humor que emetia la 2 de TVE, en horari infantil. La sèrie en qüestió era el Chavo del 8, un programa, de producció mexicana, que fa dècades que s'emet pels canals de l'Amèrica llatina i d'Espanya. La sèrie té la seva gràcia i com que feia anys que no l'havia vista, vaig quedar enganxada amb els diàlegs entre el Chavo i Chilindrina i amb les ganyotes de don Ramón. De sobte, l'interès per la història va quedar desplaçat per l'interès lingüístic. Els personatges parlen espanyol en la modalitat pròpia de Mèxic. Fins aquí res a dir, és normal que països que parlen una mateixa llengua facin intercanvi de producció audiovisual, es tracta de compartir, d'obrir mercats, de rendibilitzar els productes, d'enriquir-se amb aportacions d'altres llocs, etc, etc. Tots els arguments són favorables. I clar, inevitablement vaig fer la comparança amb el que passa a la televisió autonòmica de les Illes Balears. IB3 s'estima més emetre les pel·lícules i les sèries en castellà que emetre-les en català, perquè els dobladors són catalans.