Una festa per no celebrar

I jo em deman: per què han de celebrar els jueus que habiten a les terres de Catella, Lleó, Aragó, Catalunya, Andalusia,... o els seus descendents, la festa de «La Hispanidad», si varen ser expulsats d'aquests regnes pels reis catòlics el 1492, tot just descobert el nou món i la ruta que hom imaginava que conduïa a les Índies?

I els àrabs que habiten entre nosaltres? O és que no varen ser obligats a fugir o a convertir-se a cop de destral a la religió dels seus conqueridors, els reis catòlics, quan descobriren les fabuloses riqueses del nou continent? I què en direm dels aborígens americans, esclavitzats i explotats fins a la mort pels seus conqueridors, els reis catòlics, i els seus descendents?

Per què se'ns ha d'obligar a celebrar la descoberta? Que facin festa els castellans i els seus regnes assimilats, que tragueren partit d'Amèrica. Però a nosaltres, els fills de la Corona d'Aragó, als quals no ens deixaren posar un peu al Nou Món, que ens alliberin d'aquesta festa. Jo no en vull ser partícep ni saber-ne res. Si els nostres avantpassats no eren bons per anar-hi, ni ells ni nosaltres no tenim cap responsabilitat amb el que hi succeí. Res no tenim a celebrar. Que facin la festa ells, i que només a ells se'ls caigui la cara de vergonya. Començant pel rei espanyol que, segons la teoria d'Aznar, hauria de demanar perdó cada 12 d'octubre als indígenes.

Antònia Fullana. Rebuda per e-mail.