Sr. director:
He vist de rampellada el telediari de migdia, i la mala estrugança que se'm posa quan surten els senyors Zaplana, Acebes i Rajoy, ha augmentat considerablement...
Es queixava el senyor Zaplana que el Govern no feia cas al «milió i pico» de manifestants que varen sortir al carrer el dissabte, amb aquell fred... i fins i tot que Zapatero els havia enviat els seus cans «bordadors» a amargar-los la diada!
Deman al senyor Zaplana on era quan els grans gruixos de manifestants sortírem al carrer demanant a crits i amb serenor al mateix temps que no se'ns fiqués en aquesta guerra esbojarrada, que no tenia res a veure amb nosaltres, allà lluny, amb gent que no entenia què passava, població civil indefensa, gent gran, malalts, nins nines,... i ens hi portaren amb mentides, a la força. Record la primera gran manifestació pels carrers «estrets» de Ciutat -no ens deixaren passar pels amples-, amb un fred increïble, amb pluja, però amb coratge, pensant que allò infernal que ens venia no es portaria a terme mai.
Record tots els dissabtes horabaixa que s'hi varen succeir, havies de xapar el teu cap de setmana d'esbarjo, de descans, per anar a demanar per favor que no ens fiquessin en aquesta guerra que ningú volia, que ens ha portat tan nefastes conseqüències i les que ens portarà...
Ah! Oblidava que tenien majoria absoluta, i això els donava total impunitat per tancar la televisió i no mirar quan sortien els mateixos, els «de sempre», a cridar que no volíem morts, morts innocents sobre la nostra consciència.
Se'n recorda senyor Zaplana, o ha perdut la memòria?
Poden guanyar les eleccions, poden pensar que tenen tota la raó i creure's totes les seves mentides; la història els acabarà passant factura, demanant comptes, i si no és així... la seva consciència si és que encara ens hi queda.
Xisca Mesquida. (Rebuda per e-mail).
