El poder dels mitjans de comunicació

Aquest sistema es va posar en funcionament d'una manera sistemàtica en els informatius de TVE a mans del «periodista» Alfredo Urdaci; practicant un periodisme molt poc elegant, d'acord amb el govern del moment. Aquell va ser un dels períodes més nefasts de la historia del periodisme modern a l'Estat espanyol.

Un exemple és el cas de l'emissora Cope, on es congrien un conjunt de «radiopredicadors» capitanejats pel molt famós Federico Jiménez los Santos, els quals fan apologia de la dreta més rància i antidemòcrata; injuriant a tot polític que no sigui de la seva casta, especialment els que suposadament pretenen descompondre l'Estat espanyol.

És un acte de gran irresponsabilitat tant des d'un punt de vista ètic com democràtic, puix creen un temor i un estat de preocupació permanent en alguns sectors de la seva audiència. Això sense esmentar el fet de la tergiversació i de la interpretació subjectiva de les informacions, la qual cosa diu molt a favor de la seva professionalitat periodística.

Altres mitjans, com els diaris 'El Mundo' o 'ABC' també practiquen aquesta modalitat de periodisme infecte.

S'hauria de crear una llei d'àmbit estatal que creàs una mena d'organisme regulador de l'ètica dels mitjans de comunicació, ja que en una societat com l'actual, els mitjans de comunicació de masses tenen un gran poder, i no s'haurien de permetre atacs d'aquest tipus contra la democràcia. Alguns partits polítics, de poca tradició democràtica, protestarien enèrgicament; ells són els primers a nodrir-se electoralment d'aquests mitjans i, no es poden permetre el luxe de perdre l'artilleria!

Ara més que mai, en aquest món on flueix per tot arreu la informació, si els ciutadans volem saber la veritat sobre un assumpte hem de contrastar diverses fonts i tot i així no ens podem refiar gaire, l'experiència ens ho demostra.

Joan Milta i Cladera. (Rebuda per e-mail).