Destrucció del parc, de les vies i del tren

Duc un parell de mesos anant i tornant de Manacor cada jornada per qüestions de feina. A hores d'ara, podria haver escrit un llibre feixuc, un anecdotari ferroviari, que deixaria sorpresa i bocabadada molta gent. Deixarem de banda les esdevinences personals i ens centrarem en les que protagonitza Serveis Ferroviaris de Mallorca. I és que el Govern de les Illes Balears (i Pitiüses) no només s'està encarregant de desballestar l'espai que ocupava el Parc de les Estacions sinó que també s'encarrega de desfer el tren (i la institució que el gestiona) a poc a poc, aturada a aturada. Començarem les anècdotes que, confie, no deixaran estoic el lector. Dos dies abans que SFM canviara els horaris de tren, no hi havia ni un exemplar en paper ni en format digital amb els nous horaris. Jo, el meu primer dia de feina a Manacor (dilluns, dia tres d'octubre) vaig fer tard perquè em van dir que els horaris (que havia agafat el dissabte d'abans) ja no eren vàlids. Més tard em vaig trobar que només eixia un tren a l'hora (!) i que aquests trens (que passen per les zones més industrialitzades de Mallorca) estaven plens de gent que va atapeïda i angoixada a fer feina durament ben enjorn. En acabant, em trobí, també, amb el preu de 98 -de l'abonament mensual irreduïble baldament sigues jove o de família nombrosa, perquè, segons SFM, ja té rebaixa aquest abonament (preus d'abonaments que no trobes a València o a Barcelona parlant d'aquestes distàncies). Però la cosa no queda ací, ni cartells informadors, guixetes sovint tancades, una nova «estació» plena de clots negats d'aigua quan plou i, el que és més greu, descontrol organitzatiu a l'hora de distribuir el personal quan hi ha algun problema amb els trens. Recorde una frase d'un treballador de SFM que deia irascible -«Jo sóc l'únic mitjà de comunicació d'aquí». Responia a una funcionària que havia d'arribar a hora a la seua feina i li comentava, envoltada d'una gentada, que per què no feien servir els mitjans de comunicació per a organitzar tota la gent que, sense saber, anava boja per les andanes volent triar un tren (el de sa Pobla o el de Manacor), tots dos avariats. Poden pensar el que vulguen els lectors, jo ho tinc molt clar. El tren no els ret, allò que veritablement ompli les butxaques és l'asfalt de les carreteres i els cotxes que l'acompanyen.