Llengua, mentides i hores de tele

Però la «normalitat» fou flor d'un dia: ben aviat el Govern de Felipe González cedí a les pressions de l'ultradreta local i impedí que el senyal de TVE-2 de Sant Cugat arribàs a les Balears. Després, clausurà Ràdio 4: l'única emissora estatal -de cinc que n'hi havia- que emetia 24 hores en català. Poc abans, la majoria absoluta del PSOE al Parlament espanyol havia aprovat una llei de televisions privades que impedia la creació d'un canal televisiu per als països de llengua catalana i no preveia (tot ignorant el manament de l'article 3 de la Constitució: «especial respecte i protecció») la necessitat de fer desconnexions en la llengua pròpia en els territoris no castellanoparlants.

Seguiren les regulacions de la TV per satèl·lit, redactades en clau centralista i castellanitzadora, i durant els quatre anys del Pacte de Progrés, el PSIB d'Antich no féu res per posar en marxa un ens autonòmic de ràdio i televisió balear.

Ara en pagam els resultats: en un any i mig el PP ha inventat la tele que aviat patirem. En nom del bilingüisme tendrem una televisió que fonamentalment (cinema, sèries, fitxatges estrella) emetrà en castellà i, amb el vist-i-blau del Govern «catalanista i de progrés» (quin sarcasme!) de Catalunya, tapa el senyal de TV3 i del Canal 33, tot arraconant una bona tele que ens pensàvem, ingenus, que també era nostra. La llengua de Mallorca (sí al bilingüisme!) passarà de residual a terminal. El PP -soci d'UM- donarà el cop de gràcia a la cultura catalana audiovisual a les Illes Balears, certament, però hauran estat el PSOE i ERC (!) qui l'hauran duita a l'acorador. Finis Cataloniae. Amb bon talent, però finis.

Caterina Torrens. (Rebuda per e-mail).