Opinió | Cartes al director

El balearisme i el Sr. Maria

17/08/04 0:00

En relació a l'article del Sr. Miquel Àngel Maria, publicat en eDiari de Balears del dia 12, voldria fer avinents aquestes consideracions. Afirma l'articulista que els posicionaments «suposadament radicals» que defensen la unitat nacional dels Països Catalans són «unitaristes» i que passen per sobre de l'entramat institucional i de les diferències «de tot tipus» entre els diferents territoris. El nacionalisme català, d'unitarista no ho ha estat mai i sempre ha respectat la diversitat de les terres que formen la nació. Molt més «unitarista» és el balearisme, que no respecta de debò -fora de la retòrica ad hoc- la singularitat de cada illa. Defensar que tots formam una nació no vol pas dir que tots siguem iguals i això ningú no ho pretén. Igual que afirmar que Portugal és una nació no vol pas dir que siguin iguals l'Algarve i Porto, per posar-ne un exemple. I pel que fa a les «diferències de tot tipus» entre el País Valencià, les Illes i el Principat, cal que el Sr. Maria sàpiga que de diferències 'de tot tipus' també n'hi ha -i no precisament menors- entre cada illa. Fixar la lupa en les primeres i obviar les segones és una opció ideològica, una opció ideològica que portada a les seves darreres conseqüències condueix al secessionisme lingüístic i a la transformació de la «comunidad autónoma» en un patètic parc temàtic per al gaudi dels madrilenys com s'ha esdevingut al País Valencià.

El Sr. Maria ens proposa acceptar els faits accomplis que han imposat la divisió de la nostra nació des del segle XVIII. I que la imposen encara avui. Això suposa claudicar davant de les pretensions del nacionalisme espanyol que prohibeix la federació de «comunidades autónomas» i que sempre ha defensat la «personalidad balear» enfront de l'imperialisme català. La «comunidad autónoma de las Islas Baleares» és un ens territorial artificial, que té una bandera d'opereta dissenyada en un despatx a corre-cuita i l'existència del qual no respon al sentiment popular a les diferents illes. Curiosament els 'balearistes' al·leguen la manca de sentiment catalanista a l'arxipèlag per obviar llur pertinença als Països Catalans. I em fa l'efecte que, per minoritaris que siguin els qui se senten catalans aquí, són probablement més majoritaris que aquells que se senten 'balears'. No sé per què hem de fer cas de les imposicions artificials de Madrid i no tenim el coratge de defensar el que som amb totes les conseqüències. I fer-ho no provocarà més anticatalanisme. Per aquesta regla de tres, també podríem anomenar la llengua «mallorquí», «menorquí» i «eivissenc», perquè la majoria de la població s'identifica més amb aquestes denominacions que no pas amb la de «català». I encara que sigui així no és claudicant, ni canviant la denominació de la llengua que és hi haurà menys secessionistes, ans al contrari, i tenim el malaurat exemple del País Valencià. I el que val per a la llengua, val per a tot. Cal que tinguem més coratge per defensar els nostres drets nacionals sense voler «edulcorar» les nostres reivindicacions per fer-les més «païbles» a determinats sectors. Si ho feim així, aquests s'envalentonen encara més. Que un membre d'un partit suposadament «nacionalista» digui que cal bastir el balearisme és, sens dubte, una gran victòria per al nacionalisme espanyol, inventor al cap i a la fi de la criatura «balear». I és, a més, una claudicació inútil que no aportarà cap vot més i -ja ho hem vist en les darreres eleccions- en pot restar uns quants. Ja en tenim prou amb el PP, el gran defensor del balearisme i de les nostres «modalidades», i més ara que crearan una televisió per fomentar el sentiment «balearista», perquè des dels partits suposadament nacionalistes ens vinguin amb aquests discursos.

Francesc Tur i Balaguer. Rebuda per e-mail.