El Partit Popular

M'havia promès a mi mateix no perdre el temps comentat res del que feien o deien els del Partit Popular. Primer, per higiene mental i, segon, perquè és molt poc interessant el que poden oferir. Però l'altre dia em vaig entretenir llegint les bajanades que els seus líders més destacats varen dir en la presentació de candidats. És frustrant sentir el senyor batle d'Inca continuar apostant per un model de desenvolupament econòmic basat, una vegada més, en l'ocupació de territori i en l'abús dels recursos naturals (la seva defensa dels camps de golf, ports esportius i autopistes així ho demostra). Parlava el senyor Rotger de bilingüisme: per suposat, no sap el que significa ni les conseqüències que provoca, i gens de falta que li fa saber-ho. L'únic que l'interessa són els vots, encara que es posi en perill la supervivència de la nostra cultura i identitat (o no és això la substitució d'una llengua per una altra?). Faci'm cas, senyor Rotger, deixi de pensar en parcs temàtics i llegeixi una mica. No li farà gens de mal! La cultura és recomanable, fins i tot per a un polític. Parlar del ministre Matas ja suposa un exercici de masoquisme. Un personatge que passa per ser un dels pitjors polítics de la nostra història recent; la incompetència, el gregarisme i la crítica han acompanyat la seva gestió. I per a postres, i sempre amb el permís del jutge Monserrat, presumpte delinqüent. Es pot o no estar d'acord amb la feina del Pacte durant aquests quatre anys, però si el PP és l'única alternativa que hi ha, que Déu ens agafi confessats!