Tomeu Martí

Que avorrida, trista i ineficient és la Catalunya autonòmica

Tomeu Martí09/03/25 22:50

Analitzar l’actualitat política i social del Principat de Catalunya des de Mallorca estant, té el triple avantatge que, en primer lloc, parlam d’una realitat molt semblant a la nostra, en segon lloc ho feim amb prous elements d’anàlisi, ja que tenim accés fàcil a la majoria dels mitjans de comunicació d’allà i, en tercer lloc, gaudim de la distància precisa per poder fer anàlisis menys viciades per fílies i fòbies.

Catalunya ha estat pel mallorquinisme un mirall útil i eficaç, des del qual hem pogut projectar els models cap als quals proposam avançar.

El procés popular cap a la independència, que va tenir el seu punt més àlgid el 2017, va ser no només modèlic, sinó que realment inspirador per als moviments revolucionaris de tot el món.

No podem dir el mateix de la part més partidista del procés…

El 2017 va quedar demostrat que existeix una àmplia majoria social favorable a la creació d’una República independent. És pertinent recordar aquí que en aquests processos no hi ha dos blocs, sinó, com a mínim tres: favorables, contraris i indiferents. I no és legítim sumar els indiferents a cap dels altres blocs.

El 2017 també va quedar clar que, amb l’ús de la violència, l’Estat espanyol va imposar per damunt de la voluntat de la majoria de ciutadans del Principat, la voluntat de Felipe V(ox), el Conde de Godó, el clan Lara i altres màfies.

Tots els cans del teclat que escriuen i lladren al dictat d’aquestes màfies, repetien incansablement a tertúlies, debats i notícies que l’independentisme no parlava dels ‘problemes-reals-de-la-gent’ i que vivien en una permanent roda de hàmster i blà, blà blà i bup, bup bup…

Ara que amb mètodes violents i antidemocràtics han aconseguit retornar el debat autonomista a la política del Principat tenim ocasió de comprovar la pobresa del debat, l’avorriment de la roda de hàmster autonomista que volta permanentment sobre els mateixos debats amb els mateixos collars o altres: finançament singular, desastre de la xarxa viària, retrocés de l’ús de la llengua catalana…

La Catalunya autonòmica és realment avorrida, trista i ineficient i, efectivament, sí que parla dels ‘problemes-reals-de-la-gent’.

Fa segles que només en parla.