Alguna cosa més enllà

Entre tanta escriptura banal i repetitiva, sempre és d’agrair trobar una mirada fresca, diferent, engrescadora. Amb Alguna cosa més enllà (Lleonard Muntaner, 2024), Marta Julià Satorra s’endinsa en la narrativa breu amb una proposta tan delicada com colpidora. El recull, guanyador del Premi Pare Colom de Narrativa, està format per quinze contes breus, gairebé tots titulats amb una peça de roba —Mallot, Top, Bata, Texans, Sostens, Mitjons…— que actuen com a metàfora, com a mirall dels cossos i les ànimes que els habiten. Aquesta tria crea una unitat subtil i efectiva, una mena de vestidor emocional on cada peça parla d’una etapa vital o d’una decisió transcendent.

Les protagonistes, gairebé sempre dones en un moment crucial de les seves vides, transiten per viaranys d’incertesa i clarobscurs: la infantesa viscuda a través dels ulls d’una neta que recorda l’avi i les tardes que ja no tornaran; l’ambició que es qüestiona quan s’està a punt d’aconseguir el somni de ser ballarina; la tragèdia que arriba de sobte i tenyeix un dissabte qualsevol, però que també revela el valor de l’amistat; la vellesa que esborra la memòria i converteix l’àvia en un ésser indefens; els dubtes sobre si tenir fills abans de casar-se, amb la Marina i el Genís davant d’una decisió fonamental. Cada conte ens situa davant d’un instant precís, carregat de sentit i d’humanitat.

Julià empra un estil depurat, d’una gran sensibilitat, i un to que desprèn un lirisme intens però mai embafador. Escriu amb una naturalitat que encisa, amb una senzillesa aparent que amaga una gran càrrega de profunditat. Ens parla del pas del temps, de la maternitat, de la identitat, de la pèrdua i del desig. Però ho fa amb la serenor de qui observa la vida sense presses, com si nosaltres fóssim espectadors privilegiats d’una escena que reconeixem com a pròpia. Alguna cosa més enllà confirma Marta Julià com una veu literària singular i ben madurada, amb coses a dir i el talent necessari per fer-ho. Un llibre que es llegeix amb plaer, lentament, i es recorda amb gratitud.