Els immigrants en atur renovaran els papers si les parelles treballen
A les Balears 40.000 persones estan pendent de renovar la documentació. Foto: M. Torres. La manca de feina no serà un problema per mantenir els documents. El director general d'Immigració del Ministeri de Treball i Immigració del Govern, Markus González, avançà ahir que el Govern planteja renovar el permís de residència a immigrants en atur si les seves parelles treballen i compleixen, en el seu lloc, els requisits econòmics per quedar a l'Estat. A les Balears 40.000 persones estan pendent de renovar la documentació. González avançà que el futur reglament d'immigració "flexibilitzarà" la renovació de permisos per evitar la "irregularitat indrementada per la crisi", després que molts immigrants hagin perdut el seu lloc de treball en sectors com la construcció. Per aquesta raó, el Govern planteja que els estrangers en atur continuïn a l'Estat si les seves parelles treballen i compleixen amb les premisses econòmiques establertes.
Baixa per primer cop la mà d'obra estrangera a les Balears
El Centre de Recerca Econòmica (CRE) ha informat que durant el quart trimestre de 2009 la mà d'obra estrangera va baixar un 4,1 per cent respecte al mateix període de l'any anterior, per primera vegada a les Balears des que va començar la crisi. Aquesta dada suposa un avenç del "Informe econòmic i social de les Illes Balears 2009" que el CRE donarà a conèixer el setembre i que apunta que a finals de 2009 s'ha produït una "sortida d'efectius estrangers del mercat laboral regional per primera vegada durant aquesta recessió".
“Pots parlar de dignitat en català i ser senegalès”
Madiop Diagne no és un altre immigrant. Parla català i s'interessa per la política, la cultura i la filosofia. Va arribar a la nostra terra provinent de Senegal fa vint anys i des de llavors promou la integració dels immigrants a través de la llengua catalana i el diàleg.
Al capdavant en pèrdua d'immigrants
Espanya és l'estat de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que ha sofert una major caiguda del flux migratori com a conseqüència de la crisi, segons va informar ahir aquesta entitat en la presentació del seu informe anual.
Els pisos pastera que amaga Ciutat
Ibrahima Diop, un senegalès de 31 anys, viu en un pis de 50 metres quadrats del carrer Moncayo a Son Gotleu amb nou compatriotes més. És un dels molts pisos pastera que Palma amaga amb recel. Diop s'atreveix a mostrar la seva intimitat i narra com arribà de manera "il·legal" a Mallorca, el seu treball de venda ambulant, els controls policials del carrer i la convivència miraculosa en una llar comprimida..., però sobretot, explia una memòria que dol: la terra, l'esposa i el fill que va deixar a l'Àfrica per un somni irreal.
Un 26 per cent dels aturats de les Balears són estrangers
L'atur passa factura a tots els col·lectius i, encara que la quantitat de desocupats del maig ha disminuït respecte del mes anterior, les xifres encara són superiors a les del mateix mes de l'any passat. Per nacionalitats, fins a un 26% del total de persones sense feina registrades a les Balears per maig eren estrangeres. D'aquestes, un 18% era de fora de la Unió Europea, mentre que el 8% restant era de la UE. En nombres absoluts, prop de 21.000 aturats de les Illes són de fora de l'Estat, dels quals 6.193 són comunitaris i 14.030, d'altres països.
Més estrangers residents
El nombre d'estrangers amb targeta de residència en el primer trimestre d'enguany respecte del mateix període de 2009 va créixer a les Illes Balears un 8,29%, fins a situar-se en 203.379 persones. Extremadura, el País Basc i Castella-la Manxa van ser les comunitats, amb la ciutat autònoma de Ceuta, on més es van incrementar aquests residents, segons el darrer informe de l'Observatori Permanent d'Immigració.
“Encara no hem entès la immigració”
Javier de Lucas ho té ben clar quan afirma que "encara no hem entès la immigració". El professor ens fa aquesta i altres reflexions des de Menorca, on ha participat en una xerrada dins el clicle Conviure és viure, que és organitzat per Càritas.
Les Balears, dins el grup de més estrangers amb permís de residència
El nombre d'estrangers amb autorització de residència a les Balears ascendeix més de 200.000 persones, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració a 31 de març de 2010, el que situa a les illes entre les províncies de residència amb el major nombre d'estrangers, per darrere de Madrid (884.271) i Barcelona (725.012) i igual com Alacant, València, Múrcia i Màlaga. A nivell nacional, la xifra s'eleva a 4,8 milions de persones, la qual cosa suposa un increment de l'1,07 per cent (51.267 persones) respecte al mateix període de fa un any i del 7,7 per cent (347.150 persones) en els últims dotze mesos.
Vic delatarà els sense papers
L'Ajuntament de Vic (Barcelona) informarà "cas per cas" la Delegació del Govern de Catalunya dels immigrants que s'empadronin a la ciutat mentre es troben en situació irregular i que "no tinguin els requisits de residència legals". El primer tinent de batle, Xavier Sola (CiU), va assegurar que la mesura entrarà en vigor "a partir d'avui" (per ahir) i que, si bé al principi no tindrà caràcter retroactiu, es podria aplicar també als nouvinguts empadronats anteriorment si l'Executiu ho reclama.
Manacor, per la convivència
El municipi de Manacor ja ha passat la barrera dels 42.000 habitants i una quarta part són provinents del fenomen migratori, tant de comunitats establertes com a nouvinguts com de països membres de la Unió Europea o d'altres continents.
La volta al món en 80 llengües
La capitalitat comarcal i de serveis que representa Manacor ha provocat que amb els anys la nova població immigrant s’hi vagi establint i augmentant de manera gradual. A dia d’avui, el municipi ja ha assolit els 41.561 habitants i el 23 per cent de la població és immigrant. Aquest fet suposa que a Manacor ja es parlin prop de 80 llengües.
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
- Reclamen al Consell que activi amb urgència les ajudes a les colles de gegants: «Ja n’hi ha prou de folkloritzar la cultura»