Tres dècades sense el verb llibertari de Brassens
França recorda aquests dies Georges Brassens, autor irreverent mort fa trenta anys i que va marcar la poesia i la cançó francesa del segle passat amb la ironia crítica dels seus versos i la tènue sobrietat de la seva guitarra. Mentre que els seus incondicionals llancen flors sobre la tomba on descansa a la seva mediterrània i natal Seta o visiten la casa on va viure, la televisió francesa ret homenatge a l'àcrata del bigoti poblat que fumava en pipa i mostrava humor en les estrofes que va convertir en una tribuna per alinear-se al costat dels pàries de la societat i per criticar el gregarisme o la religió. Nascut en una família obrera a vorera de la Mediterrània, Brassens (1921-1981) es va traslladar a París després de cursar els estudis primaris, on va aprendre a tocar el piano a casa de la seva tia i va treballar efímerament en una fàbrica del grup automobilístic Renault, fins que els nazis varen bombardejar la planta.
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»