Per enèsima vegada, el suís Roger Federer ha aconseguit posicionar-se al llindar de la història. Avui, a la Central, territori que l'helvètic considera de la seva propietat, el número 2 del món es planteja davant el nord-americà Andy Roddick reescriure els llibres sagrats d'aquest esport i convertir-se en l'únic jugador que aconsegueix 15 títols de Grand Slam.

El matx Federer-Roddick al darrer escaló del torneig més prestigiós d'herba del món, el de Wimbledon, s'ha convertit gairebé en un clàssic que bé podria ser una reposició d'allò succeït ja en els anys 2004 i 2005. I tothom recorda el que va ocórrer. O en l'edició de 2003, quan ambdós rivals mesuraren les seves forces en semifinals amb idèntic resultat -negatiu- per a l'home de Nebraska.

La diferència, ara, o el que fa que el seu reencontre sigui especial, és que Federer podria protagonitzar un salt més -un altre- en la seva ja meteòrica carrera. El tennista dels nervis d'acer, l'home afable, extremadament correcte, humil i educat, però també el jugador despietat, rotund i agressiu que no perdona, té davant ell mig oberta la finestra màgica que el duria directament a recuperar el número 1, amb l'"ajuda" involuntària, és clar, del seu amic i "principal rival", Rafel Nadal, el vigent campió de Wimbledon i baixa per lesió.