Un gran Feliciano López, que es va sobreposar a un ambient advers i que va vèncer Juan Martín del Potro, manté Espanya en el límit de les seves aspiracions d’aconseguir per tercera vegada la Copa Davis, en deixar la primera jornada de la final contra Argentina a Mar del Plata amb empat (1-1).
En una atmosfera purament futbolística, amb 9.400 incansables aficionats cridant a favor d’Argentina, davant uns 400 espanyols, David Nalbandian avançà primer el seu equip en demolir David Ferrer per 6-3, 6-2 i 6-3 en una hora i 59 minuts. Després, Feliciano López va restablir la igualtat quan superà Del Potro, per 4-6, 7-6 (2), 7-6 (4), 6-3, en tres hores i 19 minuts.
Jaime Lissavetzky, secretari d’Estat per a l’Esport, presencià els dos encontres i com la resta del públic acabà per rendir-se al gran joc desplegat per Feliciano, elegit pel capità Emilio Sánchez Vicario per ser el número dos de l’equip espanyol.
I el toledà no defraudà el seu capità, malgrat els 24 serveis directes de "Delpo", un dels quals llançà a 228 quilòmetres per hora. "Feli", que acabà amb 17, fallà en el primer set quan veié el seu servei trencat en el cinquè joc (3-2), però tingué la sang freda d’aguantar l’empenta de "Delpo", apel·lant en el seu servei i volea com mai, fidel al seu típic esquema de joc i dibuixant amb el revés tallat angles i més angles per desequilibrar els 198 centímetres del seu rival.
Va ser en els dos desempats on Feliciano va basar la seva victòria. El primer el dominà amb gran autoritat i en el segon superà un desavantatge de 2-4 per guanyar per 7-5. "Delpo", ja amb dos sets a un a baix, va continuar corrent, però el seu tremend esforç enguany, amb quatre títols i la seva participació a la Copa Màsters de Xangai com a premi, li va passar factura després.
Ferrer fou escombrat
Abans, en el primer partit de l’eliminatòria, la inconsistència amb el seu servei i en general amb tot el seu joc va enfonsar David Ferrer en menys de dues hores, temps durant el qual el número dotze del món no va saber trobar resposta, sols va saber imposar un poc més de ritme davant de Nalbandian.
El de Xàbia no va tenir el seu dia. Tenallat el seu servei, desencertat amb la dreta, sense rumb, maldestre com ell mateix es va descriure, en un estat d’ansietat que es percep i que ell mateix admet, es va enfonsar irremissiblemente.
Ferrer va perdre el seu servei en set ocasions. Mai no va poder anar per davant, ni tan sols en els moments en què Nalbandian va sofrir una petita davallada en el segon parcial, quan de sobte va enviar diverses boles fora sense control. Però el de Xàbia no està ara amb la ment preparada, amb la seguretat de fa un any, fet que pot llastrar les possibilitats d’Espanya per aconseguir el títol.
