Xisco Fanals dur tota una vida lligada a l'esport de muntanya i, actualment, és el president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada. Fanals va començar de jove, amb el seu padrí i la seva mare, i més endavant amb la seva actual parella va continuar amb la tradició familiar de fer vida en la muntanya. L'any 1993, Xisco i la seva parella començaren a escalar junts, a fer alpinisme i, sobretot, muntanyisme. Ara, ja fa vuit anys va entrar dins del comitè de curses per muntanya que més tard presidiria, també va ser membre de la seva junta directiva com a vocal de curses, i ara, des del passat desembre, és el president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada.

- Quina és la principal tasca de la Federació?

- La Federació té unes funcions delegades de promoció i ordenar i regular l'esport dins l'àmbit balear i després, també té, funcions pròpies dins del muntanyisme perquè el muntanyisme és molt curiós, té diverses disciplines i en té de competitives i no competitives. Normalment, les federacions es dediquen a l'esport competitiu, però nosaltres tenim les dues vessants. A més, nosaltres tenim una àrea molt potent que és la de Medi Ambient, per preservar el nostre terreny d'esport i també tenim àrees com la seguretat, que també és molt important, àrees com l'escola, que també s'han de formar els tècnics esportius, a més de fer els cursos federatius.

- Quins avantatges té federar-te?

- El primer avantatge pel qual la gent es federa és per tenir una assegurança que et cobreix els accidents que tu puguis sofrir practicant l'esport, però, a més, tens una entitat que vetla pels teus interessos, regula i ajuda a, per exemple, a fer les competicions de curses per muntanya, les de marxa nòrdica, els campionats d'escalada, a més d'organitzar trobades escaladores, trobades de senderistes, Sant Bernat del Menthon, que és el patró del muntanyisme... a més de moltes activitats, cursos pels nostres federats... També feim reequipaments de vies d'escalada i camins, tenim les seleccions en les quals els millors esportistes de cada disciplina poden ser enviats en el Campionat d'Espanya de manera gratuïta...

- En els anys postpandèmia, aparentment, hi ha hagut un augment d'aficionats a la muntanya. Heu notat aquest creixement?

- Si, la pandèmia el que va fer és restringir les nostres llibertats, el temps que vàrem estar tancats, i quan ens varen deixar sortir, ens vàrem adonar de la importància que té accedir en els espais naturals, accedir en els espais naturals fent esport, encara que sigui fent senderisme, muntanyisme, sense competició. En aquest moment, el que hem notat és un augment d'aquesta gent, de la gent que va a la muntanya a practicar esport, però principalment no competitiu. L'esport competitiu va tenir una baixada, però ara s'ha tornat a recuperar i tornam a estar amb el mateix nivell d'abans de la pandèmia.

- He vist que es poden inscriure clubs a la Federació. En què consisteixen? Hi ha algun tipus de competició entre ells?

- El club és el teixit més important per la Federació. Hem de pensar que els clubs de muntanya varen sorgir, fa cinquanta anys, alhora de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, i realment són els encarregats d'organitzar les activitats per als nostres esportistes. Què passa? Que la Federació els hi dona un suport tècnic molt important perquè ho puguin desenvolupar, també els hi dona ajudes per organitzar béns pels nostres federats. I pel que fa a les competicions, per exemple, en curses per muntanya marxa nòrdica, tenim diversos campionats per clubs. És a dir, cada club presenta els seus millors esportistes i competeixen entre ells en una prova esportiva.

- Què es necessita per fundar un club?

- El primer de tot que s'ha de fer és seguir el procés que dicta la Direcció General d'Esports, i quan està enregistrat, simplement, ha de demanar incloure's en la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada. És important que, perquè això pugui passar, posi en els seus estatuts que està destinat a la pràctica del muntanyisme, pot tenir d'altres, pot ser un club multiesportiu, però és important fundar el club tal com dicta la Direcció General d'Esports i després demanar la sol·licitud d'accés a la Federació Balear.

- Com a Federació col·laborau amb federacions d'altres territoris?

- Si, ara per exemple, un detall, és que acabam de firmar un conveni de col·laboració amb la Federació de Muntanya del País Valencià. Per exemple, tots els cursos per esportistes o per tècnics o àrbitres que feim nosaltres aquí o que fan ells allà, convaliden. És a dir, els nostres esportistes poden anar allà amb igualtat de condicions o els seus poden venir aquí. A més, tots formam part de la Federació espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada, som assembleistes, de dret, tenim que, per exemple en seguretat, ara hi ha una reunió de tots els responsables de seguretat a escala estatal. Hi ha una reunió dels responsables de barranquisme... És un teixit que procuram mantenir viu pel bé de l'esport i dels esportistes.

- La Federació de Muntanyisme i Escalada aglutina moltes modalitats esportives, cada una amb peticions i necessitats diverses, és difícil de gestionar?

- Aquesta condició és la que fa especial aquesta Federació perquè, per posar un exemple molt clàssic, la Federació de Futbol, els seus esportistes es dediquen a jugar a futbol, aquí, la diversitat és molt gran, d'una persona que practica marxa nòrdica a un alpinista, la diferència és molt gran. I tots són fills nostres i els hem de tractar igual de bé i hem de destinar els recursos necessaris a cada disciplina i la veritat és que és molt complexa. És molt més fàcil fer coses per l'esport competitiu que pel no competitiu, tirar endavant iniciatives per l'esport no competitiu, a vegades, és molt complicat per l'acceptació. Tu pots fer moltes coses, però si no tenen acceptació i no tenen visibilitat de poc serveixen.

- Recentment, juntament amb el Consell, heu iniciat l'homologació de la Ruta de Pedra en Sec. En què consisteix aquesta homologació? Quins canvis implica?

- Aquesta Ruta de Pedra en Sec, GR 221, que es va iniciar fa més de vint anys, i la veritat és que fins ara, per problemes o no sabem exactament per què, no s'havia tirat endavant l'homologació. Els GR, a més dels Petits Recorreguts i Recorreguts Locals, són una marca registrada per la Federació espanyola que ens té delegades aquestes marques a les federacions territorials, bàsicament el que feim és demanar l'homologació d'aprovisament i de l'estat d'aquest GR, ja no xerrarem de Ruta de Pedra en Sec, sinó que xerrarem de GR. La veritat és que estam molt contents perquè sembla que, a la fi, podrem homologar de Deià al Port de Pollença i, això, a més de poder conservar totes les marques i el nom de GR 221, a més, es farà un control de l'estat d'aquest sender, es farà una homologació condicionada amb els punts on aquest GR falla i el Consell de Mallorca, en els punts on sigui necessari, hi farà unes actuacions. A més de tot això, en el moment en què s'homologa, s'inicia un procés de revisió constant per part de la Federació, és com una auditoria externa, de l'estat del camí i de la senyalització. Crec que això és bo per tots, tant per als promotors del GR, com per als usuaris del GR.

- Més enllà d'aquesta iniciativa, rebeu algun tipus d'ajuda o suport per part de les administracions?

- Les administracions sí que tenen un sistema de subvencions a les federacions amb el qual ens ajuden, ara la darrera que record és una subvenció per participar en el Campionat d'Espanya d'esport escolat amb escalada, també hi ha subvencions per material, que en aquest cas nosaltres reequipam els barrancs, i hi ha un procés constant d'ajudes a les federacions. Del Consell de Mallorca, estam en un procés en el qual sembla que podrem tenir unes instal·lacions d'escalada homologades en el màxim nivell, és a dir, en aquestes instal·lacions es podrien celebrar unes Proves Olímpiques i això, ja que l'escalada és un esport que ara es troba en un creixement brutal, crec que donarà una qualitat a l'esport i als nostres esportistes.

- Per acabar, com afecta la temporada turística en el vostre sector?

- La veritat és que la massificació de la Serra, que és un tema que sempre es xerra, és puntual, és a dir, hi ha llocs en els quals sí que està massificada, però no està massificada tota la Serra de Tramuntana. Els espais naturals en els quals nosaltres també practicam esport i les altres Illes, el mateix. Hi ha punts que estan massificats, i hi ha punts que no tant. Les empreses, durant la temporada turística, per exemple a segons quins barrancs i a segons quines excursions concretes, sí que es nota molt aquesta pujada de gent, però també és vera que coincidint amb la temporada turística molts muntanyencs són de vacances i aprofiten per viatjar als Pirineus, Alps o altres sistemes muntanyosos d'arreu del món i també hem de pensar que la meteorologia de l'estiu no és la més adequada per practicar el muntanyisme. Per exemple, el Torrent de Pareis, els muntanyistes saben que fer-lo durant l'estiu és ficar-se en un fregat i anar a ajudar a la gent que ve amb xancles o els hi pega un cop de calor. De fet, el cap de setmana passat, un company nostre, va haver de viure una experiència molt desagradable amb dues infermeres que reanimaren, durant quaranta minuts, una persona i al final se'ls hi va anar davant. Tant de bo que varen venir les dues infermeres i saps que han fet tot el possible.

Per acabar, vull animar a la gent a federar-se perquè al final el col·lectiu, com més gros és més força i més visibilitat té. Tots els que no es federen no pertanyen a un col·lectiu. Clar, quan vas a l'administració i dius que som 5.000 federats, no és el mateix que si som 25.000. A les Balears hi ha 25.000 persones que practiquen muntanyisme habitualment, però no es federen.