El canoista David Cal ja és llegenda, va aconseguir la medalla de plata en C-1 1.000 metres i després de convertir-se aquest dimecres en el llac d'Eton Dorney, a 25 milles a l'oest de Londres, en l'esportista espanyol amb més metalls olímpics, cinc (1 or i 4 plates), va dir que ha treballat «dur» en aquests quatre anys amb l'únic objectiu d'aconseguir el premi de pujar al podi dels Jocs de 2012.

«El treball ha estat molt dur durant aquests quatre anys. Hem anat, a poc a poc, complint objectius. Primer s'alimentaven molt els dubtes que no arribaria; el següent any, un quart lloc en el Mundial; el següent, subcampió del món i aquest molt satisfet perquè aconseguir una medalla olímpica era el nostre objectiu aquí», va manifestar David Cal, per damunt ja d'altres mites com Joan Llaneras, present a la capital britànica, i Arantxa Sánchez Vicario, cuádruple medallistes en els Jocs.

David Cal no va poder ser or. Va començar en la part posterior de l'escamot i va incrementar el nombre de palades en els últims 250 metres. Del cinquè lloc al subcampionat olímpic, a la glòria i al mite. «Si us he fet sofrir? Jo també vaig sofrir molt. Vaig sortir una mica enrere, em vaig anar guardant forces, tenia una mica de canvi, vaig anar agafant al grup i en el sprint final tenia aquest poc que necessitava per colar-me segon», va explicar.

El de Cangas do Morrazo va sortir al carrer 7, tal com hi havia previst, per protegir-se més del vent, però aquest no va bufar amb prou feines en aquest matí gris, encapotat en el cel, el temps de Galícia a Regne Unit. «Tenia pensant estar una mica més prop del cap i, de vegades, les carreres no surten com tu vols. Les sensacions que tenia era per anar a aquest ritme, tot va sortir bé i molt content. El carrer 7? Avui hi havia poc vent, gairebé no es notava i si hi hagués hagut una mica més... Però el carrer 7 va estar bé i no ens queixarem. Pensava que anava a ser una mica més lenta», va confessar.

A Cal no li va guanyar un qualsevol, l'alemany Sebastian Brendel, campió d'Europa en 2010, 2011 i 2012, però tan centrat va estar en la remuntada que no sabia gens del campió olímpic a Pequín, l'hongarès Attila Vadja, el seu principal rival, sisè en la meta. «Com va quedar l'hongarès?», va preguntar poc abans de marxar-se cap a la cerimònia de lliurament de medalles, en la qual el membre espanyol del COI José Perurena li va lliurar la recompensa de la medalla.

«NO SÓC CONSCIENT DE SER UN MITE»

Abans va voler dedicar el seu nou èxit al seu entrenador, Suso Morlán, a la gent del Club Naval de Pontevedra, «a tota aquesta gent que està per darrere», que no es veu i és part també dels seus assoliments. «Emocionat? Sí una miqueta, una cosa és que sigui tranquil i una altra que no m'emocioni. Un mite? Ara no sóc conscient, ara estic gaudint del moment. Quan arribem a casa i estigui amb a família ho gaudiré una mica més», va respondre davant el fet d'ingressar ja en el Llibre d'Or de l'esport espanyol.

Emocionat com estava amb el moment de rebre la seva cinquena medalla en uns Jocs, Cal no vol sentir parlar encara dels Jocs de Río. «Río? No sé, queda a 10.000 quilòmetres d'aquí. Quatre anys és molt temps. El meu entrenador i jo ens hem d'asseure i pensar el que anam a fer», va dir abans de confessar quin serà el seu proper repte: gaudir de la medalla, d'unes bones vacances amb la família i amics i deixar la piraigua, la seva companya inseparable en aquests quatre anys i en les últimes setmanes en l'Embassament del riu Covo, en el Concello de Cervo (Lugo), apartada.

Amb aquesta piragua i amb el motor dels seus braços, David Cal, com diu l'eslògan del seu web personal 'Navegant cap a la llegenda', ha solcat aquest dimecres el Llac d'Eton Dorney, acompanyat per moltes banderes espanyoles que volien ser testimoni de la seva gesta, cap al panteó de l'Esport espanyol.