M.R. Palma.

Malgrat que l'eliminació de la Copa del Rei a mans del Getafe va arribar a mercè de dues jugades a pilota aturada, el que representa el principal perill de l'equip dirigit pel danès Michael Laudrup és que se senti còmode amb el control de la pilota.

Tal i com definí l'equip madrileny Fernando Navarro, un equip que aposta pel bon tracte de la pilota, i que sense ella ho passa malament.

Des d'aquest fonament estratègic, Gregorio Manzano podria optar per un onze on al centre del camp primassin jugadors tècnics, capaços de poder prendre la pilota als migcampistes madrilenys. El tècnic de Bailén, però, no va voler donar cap pista i durant els entrenaments va provar diverses variants per conformar la columna vertebral de l'equip.

La primera variant que va utilitzar va ser un doble pivot. Pereyra i Borja Valero van ser els escollits per aquest dibuix. Amb aquest dos jugadors el Mallorca s'assegura el control de la pilota, si bé, sense Ibagaza, perd capacitat per poder fer la darrera passada.

Una segona alternativa seria el típic quatre-quatre-dos format en rombe. En aquest cas, Ibagaza ocuparia el lloc de mitja punta, amb Guille Pereyra com el seu fidel escuder. Una opció que augmenta els recursos ofensius però que disminueix el control del partit.

Una tercera variant, la menys probable, introduiria un esquema més conservador i deixaria només un home en punta. Així, formaria un doble pivot (Pereyra-Valero) i Ibagaza continuaria a la mitja punta, del que resultaria un 4-5-1. Esperem que encerti.