algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
22°

Derrota increïble

59-60: Espanya perd el Campionat d'Europa de Bàsquet pels seus desencerts en els darrers instants davant la selecció de Rússia

88000
Com la resta d'espectadors, els prínceps d'astúries tampoc no es podien creure l'espactacle final. | EFE

ESPANYA 59
RÚSSIA 60

ESPANYA: Calderón (15), Fernández (5), Jiménez (5), Reyes (5), Pau Gasol (14) "cinc inicial" Garbajosa (8), Marc Gasol (5), Mumbrú (-), Navarro (-), Cabezas (2), Sergio Rodríguez (-) i Berni Rodríguez (-).
RÚSSIA: Holden (8), Samoylenko (-), Khryapa (7), Kirilenko (17), Savrasenko (10) "cinc inicial", Pashutin (3), Padius (-), Monia (3), Ponkhrasov (8) i Morgunov (4).
ÀRBITRES: Zavlanos (GRE), Belosovic (GRE) i Sotulovic (MNE). Expulsaren por personales a Khryapa.
PARCIALS: 22-11, 34-31, 49-46 i 59-60.
INCIDÈNCIES: 15.000 espectadors. Els prínceps d'Astúries, don Felip i dona Letícia, juntament amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, presidiren el xoc a la llotja d'honor, on també presenciaren el partit el president d'honor del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch; el secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky; la infanta dona Pilar de Borbó; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; el batle de la capital, Alberto Ruiz Gallardón; l'expresident del Govern José María Aznar; el primer ministre de Lituània, Gedimidas Kirkilas; l'ambaixador de la Federació Russa, Alexander Kuznetsov; el president del Reial Madrid, Ramón Calderón, com també diversos jugadors blancs, com Raúl, Salgado o Soldado; artistes com el director Pedro Almodóvar o el cantant català Joan Manel Serrat.

EFE. Madrid.
Una cistella de John Robert Holden, el base nacionalitzat per ordre del Govern de Rússia per defensar els colors de la selecció russa fa un any, va tornar el favor al seu país d'adopció amb la cistella que va decidir el títol de l'Europeu 2007 davant d'Espanya, derrotada a dos segons del final després d'un vespre de desesperant desencert en el llançament.

Les finals enardeixen la selecció de José Vicente Hernández, però la medalla li va escapar entre els dits. És la sisena vegada en la història. El vespre abans ho havia donat tot contra Grècia, en una constatació que és un equip en tot el sentit de la paraula. Per divertir-se i per saber sofrir. Grècia va reptar l'equip en el fang i es va llançar a terra. Rússia, en l'angoixa i una altra vegada, ho va posar tot. Però, com diu el tòpic futbolístic, la bolla no va voler entrar. La que va llançar Holden va fer diana.

Poques seleccions haurien gosat apostar per superar aquesta Espanya així, des de la seva mateixa filosofia. Una dada que parla molt bé de David Blatt i els seus homes. Volien jugar a bàsquet. D'això es tractava, de saber quin és el millor equip del continent en aquest esport. Espanya ja ho és del món. Rússia, d'Europa.

La posada en escena dels golden boys va depassar Rússia pels quatre costats. Recuperacions en defensa, taps, contracops, triples. Un huracà que, als quatre minuts, ja treia vuit punts als exsoviètics i, als set, havia carregat a l'aler pivot dels Utah Jazz Andrei Kirilenko amb la segona falta. Ni per això van flaquejar. El quadre espanyol va lluitar, va lluitar i va lluitar, però sense encert. Sense fortuna. Que no lleva una mica de mèrit al campió.

Espanya i Rússia, passada la tromba local de l'inici, van arribar a un pla d'estabilitat. Ambdós equips treballaven a preu fet davant el seu propi cercle i sofrien per perforar la cistella. Els russos, després de despenjar-se a dotze punts (25-13), van destapar una esquerda dins la zona espanyola per mitjà de Serguei Savrasenko (0-6) i 25-19 m.15).

Els esquemes de David Blatt feien molt complicat anotar al quintet amfitrió. A part que l'arc escopia moltes més safates i trets oberts del que és normal a Espanya. El rebot ofensiu (8) alleugeria (8) l'escassetat en el llançament (3/18 de dos en el primer temps).

La selecció espanyola sortia un altre cop al límit de revolucions. Rússia necessitava contenir una altra vegada l'ambició desbocada dels campions del món. La va aplacar tot seguit. Li sonava del primer quart. Els llançaments de dos locals queien amb comptagotes. Els triples, quan Calderón els ho proposava (5/5; 47-41 m.28).

I Kirilenko romania al mascaró de proa rus. Bombava la saba vital que accionava la maquinària de l'antiga URSS. Tot i això, Rússia va demostrar que és un equip i no un sol home. L'ala pivot va enfilar la banqueta amb 49-41, però el període acabà amb 49-46 gràcies als encerts de Victor Khryapa i Savrasenko.

De tota manera, Espanya també és molt més que un jugador. Garbajosa va acudir també als 6'25 (52-51), Pau Gasol va col·locar un tap a Khryapa, Savrasenko va fer la quarta falta en atac i semblava que l'equip estatal preparava un enlairament imminent. Toc de corneta per a la tornada de Kirilenko.

Els russos es van aferrar al filferro a la vorera del penya-segat. Kirilenko en va posar dos de lliures i va robar una pilota que va habilitar Morgunov per anotar (59-58). Holden es va encarregar de posar el tret del triomf a dos segons del final, cosa que féu inútil el darrer llançament a la desesperada de Pau Gasol.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.