Bert Grabsch s'adjudica la contra rellotge

El vencedor real va ser Denis Menchov (Rabobank), el vencedor de la Vuelta 2005, que amb el seu quart lloc a 1.18 de Grabsch va picar tots els seus rivals directes, entre ells els espanyols, que van tancar una jornada del tot oblidable.

El millor, desè, va ser Santos González (Karpin), a 2.18, Carlos Barredo (Quick Step) va mantenir la compostura a 3.03, però la patacada va ser total per a Samuel Sánchez, que hi va deixar 3.34, i per a Sastre, 4.03, un resultat que deixa clar que Menchov és indiscutiblement el més fort. Óscar Pereiro va completar el pitjor pronòstic i, molt feble per la seva malaltia, va entrar a més de 5 minuts del guanyador. L'ex-líder rus Efinkin va claudicar a 3.22 de Grabsch.

Devolder, que va mostrar la seva felicitat en rebre el mallot d'or de mans de Miguel Indurain, el seu «ídol des d'al·lot», es va personar com el convidat inesperat entre els grans. Marxarà cap als Pirineus amb la peça daurada. Menchov és segon a 30 segons, Efinkin tercer a 1.28 i l'australià Evans, quart a 1.54.

El revés de l'etapa per als espanyols es reflecteix en el setè lloc de Sastre a 3.15 i l'onzè de Samuel Sánchez a 4.09. Pereiro apareix a 5.11, Beltrán a 5.23 i Gómez Marchante a 6.32. Diferències per tremolar i que exigiran cremar les naus a la muntanya, a veure si allà cedeixen Devolder, Menchov i companyia.

A l'arribada a Saragossa, Efinkin ja s'havia acomiadat del mallot d'or que s'enfundà als Llacs, Devolder seguia el camí de succeir el rus del Caisse d'Epargne i Menchov es recreava mentre Sastre tractava de posar-se a roda.

Una jornada que va aclarir la Vuelta en vigília de dues jornades pirinenques que poden perfilar fins i tot el pòdium final, encara massa lluny de Madrid. Un mal dia per als escaladors, que temien que el vent els pegàs de cara. Però l'acció d'Èol no va ser el pitjor, ja que gairebé no va existir, el pitjor va ser que no van estar a l'altura en aquesta especialitat d'esforç individual contra el rellotge.