Luis Aragonés no ha trobat enguany a Son Moix el seu millor aliat, sinó pràcticament un enemic. A diferència de la seva anterior campanya a la banqueta del Reial Mallorca, el tècnic madrileny ha viscut més decepcions que alegries en els partits jugats a casa i diumenge va ser un nou exemple de la dificultat dels vermellencs per sumar els tres punts com a local.
Aquest segon tram de la Lliga, el rendiment de l'equip al seu feu ha estat desastrós i els de Luis Aragonés tan sols han sumat deu punts en aquesta segona volta, dotze menys que en les respectives jornades de la passada estada de Luis a l'Illa i el pitjor balanç des que l'equip mallorquinista aconseguí el darrer ascens a Primera la temporada 1997/98.
Curiosament, la millor segona volta de tot aquest periple vermellenc per la màxima categoria la va protagonitzar Luis Aragonés, qui va aconseguir un total de 40 punts en el segon tram del campionat regular i dugué l'equip a la tercera posició.
Tan sols la campanya 1999/00, amb Fernando Vázquez a la banqueta -Mario Gómez finalment no aconseguí el permís de la Federació per poder entrenar a Espanya-, l'equip obtingué només dotze punts de la jornada 20 a la 31, just dos més que en la present campanya. En aquella ocasió, emperò, els vermellencs havien fet de Son Moix un fortí i en tota la Lliga tan sols perderen tres partits com a equip local al llarg de tot el campionat, mentre que enguany ja acumulen sis derrotes.
La manca d'efectivitat amb Son Moix com a escenari és una situació a la qual no estava acostumat el d'Hortaleza, qui, ja a nivell global, la temporada 2000/01 just va perdre un partit com a amfitrió -la tercera jornada davant el Màlaga (0-1)- i en guanyà un total de catorze, mentre que enguany només ha sumat vint dels 48 punts disputats fins ara a Son Moix.
A l'equip li falta gol, confiança en si mateix, ambició i idees quan surt en atac, com també capacitat de reacció per remuntar un resultat advers. Quelcom, això darrer, que després de moltes jornades intentant-ho aconseguí finalment diumenge gràcies a la picardia providencial d'un Jesús Perera que ha marcat en els dos darrers partits disputats a Son Moix (4-2 contra el Deportivo i 1-1 amb la Reial Societat).Després de la dura derrota encaixada a Múrcia (2-0), tota la plantilla es comprometé a «no deixar escapar els punts a casa, que són els que ens donaran la permanència», però a la primera prova de foc el cert és que l'equip en va deixar volar dos. Per sort, cap equip de la resta de la part baixa de la taula va sumar els tres punts i el Mallorca manté la seva distància amb la zona de descens.
Igualment, també cal agrair ara més que mai la ratxa de cinc victòries consecutives que l'equip encadenà en aquest mateix tram de Lliga però a la primera volta -Múrcia (4-1), Reial Societat (0-1), Betis (2-1), Vila-real (0-2) i Valladolid (1-0)-, i que propiciaren un matalàs de quinze punts que, vista la irregularitat del conjunt, s'ha convertit en providencial.
Amb vint punts a casa, el Mallorca és un dels equips que més en recull quan juga com a local. Amb un balanç de sis derrotes, cinc empats i cinc victòries, els vermellencs tan sols superen en efectivitat en els partits disputats davant l'afició Espanyol (16 punts), Múrcia (16) i Celta (9 punts). Com a visitant, han sumat 13 punts (deu derrotes, un empat i quatre triomfs), per davant de Múrcia (4) i Sevilla (12) i igualat amb Atlètic, Valladolid i Reial Societat.
