Carles Moyà ni tan sols va poder lluitar per donar la Copa Davis a Espanya. Mark Philippoussis acabà amb el somni espanyol en imposar-se a Juan Carlos Ferrero en cinc sets (7-5, 6-3, 1-6, 2-6 i 6-0) i donar així el tercer punt que necessitava el seu país per aconseguir l'Ensaladera.
D'aquesta manera, els australians conqueriren la seva Copa Davis número 28, un títol que no aconseguien des del 99, quan guanyaren la selecció francesa a Niça. I com en aquella ocasió, Philipoussis fou l'heroi del conjunt «aussie», tornant a «l'Armada» la derrota encaixada al Palau Sant Jordi a la final de l'any 2000.
Les pistes australianes tornaren a convertir-se en el principal enemic d'una delegació espanyola en ser un territori on encara no coneixen la victòria.
Philippoussis es va fer seus els dos primers sets. El tennista australià aconseguí 21 tretes directes, mentre el valencià no trobava el rirme del partit i es veia pressionat per les contínues pujades del rival. El punt d'inflexió es va produir en el començament del tercer quart. El tennis de Ferrero ressorgia i generava confiança, mentre l'australià donava mostres de la seva vulnerabilitat psicològica.
Ferrero aconseguí el tercer i quart set amb una gran facilitat, i tot pareixia indicar que la remuntada es podria completar amb la disputa del cinquè i definitiu. Però va ocórrer tot el contrari. Ferrero sucumbí, i Philippoussis es dugué el set sense deixar que el seu rival s'anotàs ni un sol joc.
Això va fer que ja no es disputàs el partit que havia d'enfrontar Lleyton Hewitt i Carles Moyà. I d'aquesta manera el tennista mallorquí es quedarà una vegada més sense saber què és guanyar la Copa Davis.
El tennis espanyol ha vist aparcades les seves possibilitats d'obtenir l'Ensaladera a terres «aussies» tal com va succeir en els anys 65 i 67, mentre els australians guanyen com a locals per primera vegada des del 1986.
