Anoeta ha marcat un punt i a part en l'apartat defensiu del Reial Mallorca. Si bé ja són tres, els partits en què els vermellencs han aconseguit mantenir la porteria a zero des que Luis Aragonés aterrà a la banqueta illenca, el partit de diumenge evidencià la considerable millora en aquest aspecte. Amb un avantatge mínim en el marcador gràcies al gol de Samuel Etoo en el minut 18 de partit, la línea de mitjan camp vermellenca es va fer incomprensiblement massa enrere a la represa i els davanters bascs gaudiren d'un caramull d'oportunitats per aconseguir l'empat. No obstant això, en cap ocasió la pilota no arribà amb claredat a l'àrea de Leo Franco, que aconseguí repel·lir tots els xuts que els actuals subcampions de Lliga feren entre els tres pals i certificar, així, la victòria mallorquinista.
Desapercebudes quedaren en el partit de dissabte les imatges dels davanters trencant l'esquena als centrals, o guanyant les bandes a plaer als laterals, sinó que les ocasions, tot i que en alguna hi influí la sort, es produïren amb molta menys claredat que en enfrontaments anteriors. Un dels protagonistes d'aquest capítol del partit va ser l'argentí Federico Lussenhoff, que firmà una de les seves millors actuacions al camp que el va veure reaparèixer la temporada passada, després de quatre mesos de baixa per lesió. «S'hi va fer una feina molt a nivell de grup, ja que tot l'equip es va sacrificar en defensa, i en aquest sentit els qui ens situam a la darrera línia hem d'agrair la feina dels nostres companys, perquè cap pilota no va arribar amb claredat a l'àrea», manifestà l'argentí.
Lussenhoff, que precisament era part d'aquell Tenerife que fa uns vint mesos havia infligit als donostiarres la darrera derrota al seu feu, va confessar que l'estadi d'Anoeta li du bons records, però més que pels resultats, perquè «m'hi vaig tornar a sentir futbolista després de quatre mesos aturat». Quant a la seva titularitat, Colo Lussenhoff es limità a comentar que «esper col·laborar encara més amb l'equip de la mateixa manera que els vint-i-cinc jugadors que estam a la plantilla». I negà que la de dissabte hagués estat la seva millor actuació fins ara: «Gràcies a Déu les coses sortiren bé, no tan sols a mi, sinó a tot l'equip i ens enduguérem la victòria, allò més important», sentencià. I, així mateix, afegí que «evidentment quan es guanya i la porteria queda a zero la línia que primer s'elogia és la defensa, però a part de la sort, que hi juga un paper important, hem de pensar que s'ha de fer feina des de totes les línies».
Lussenhoff destacà que «l'equip ha millorat el seu joc i és bo continuar ara amb aquesta línia ascendent: així, els resultats arribaran i la plantilla guanyarà en confiança i seguretat». I conclogué, en aquest, sentit que «és bo tallar una ratxa com la que tenia la Reial Societat -feia més de dos anys que no perdia davant la seva afició-, perquè vol dir que tot i la dificultat tu ho has pogut aconseguir, i això et fa sentir molt bé amb vista als partits posteriors». Luis Aragonés pareix haver trobat la seva línia defensiva ideal, amb Xavier Olaizola reubicat a l'esquerra per cobrir la vacant que ha deixat Poli per la seva lesió. El jugador sevillà, emperò, ja s'ha recuperat i podria reaparèixer dijous en el partit de tornada de la Copa de la UEFA davant del Copenhaguen. Poli es va entrenar ahir ja al mateix ritme que els seus companys en una mostra de la seva total rehabilitació.