L'italià Valentino Rossi (Honda RC 211 V) tornà a guanyar, però aquesta vegada amb la sort dels campions. Quan faltaven tres voltes per finalitzar el Gran Premi de Portugal a la categoria de MotoGP, el català Sete Gibernau, amb la seva moto de quatre temps (Movistar Suzuki GSV-R), comandava la cursa amb comoditat. Les condicions de l'asfalt eren infernals, però la diferència de tres segons que Sete treia a «Il Dottore» semblaven suficients per aconseguir la primera victòria espanyola des que es va crear la nova categoria reina del motociclisme.
A la sortida d'un revolt no massa ràpid ni complicat, Gibernau va veure com la roda de darrere es bloquejava i com picava a terra amb la seva clavícula recent operada. Afortunadament, només fou un ensurt i un greu cop moral. Això va fer que Rossi es trobés amb un triomf amb què no comptava i que Carles Checa (Yamaha M-1) pugés a la segona caixa del pòdium amb tot mereixement. Rossi sumà la seva novena cursa consecutiva i marxa imparable cap al seu segon títol mundial de la màxima categoria.
La pluja propicià en totes les categories un Gran Premi portuguès perillós, però emocionant. En els 125 cc només un pilot dels tres que aspiren al títol donà la cara. Fou el francès d'Aprilia Arnaud Vincent, mentre que Manuel Poggiali (Gilera) i l'espanyol Daniel Pedrosa (Movistar Honda), per una o altra raó, cometeren errades. Vincent, un consumat especialista pilotant sota pluja, confirmà les seves aspiracions al campionat i recuperà un lideratge que Poggiali deixà en safata d'argent quan va caure a la volta prèvia a la formació de sortida. Sortí en la darrera posició i amb la seva segona moto i pogué remuntar fins al quart lloc, però va caure i no sumà cap punt. Dani Pedrosa també va caure, però aconseguí continuar i acabà desè, sent ara tercer al campionat, a 28 punts de Vincent.
El que quedà demostrat és que Dani Pedrosa, encara que ahir sortia des d'una privilegiada posició, té alèrgia a l'aigua, circumstància que haurà de vèncer en un futur si vol aspirar a ser campió del món. D'altra banda, el jove pilot mallorquí Jorge Lorenzo (Derbi) fou dels molts que va caure i no pogué finalitzar la cursa. Al quart de litre, el madrileny Alfonso González Nieto (Movistar Aprilia) necessitava la victòria imperiosament i ho sabia. Per això quan va caure, a la volta tretze, no s'ho pensà dues vegades, s'aixecà i acabà guanyant la cursa que comandava en aquells moments el japonès Naoki Matsudo (Yamaha). Impressionant, probablement la millor cursa de la seva vida. Fonsi demostrà ser un pilot excepcional i retallà cinc punts a un Melandri que fou segon, a cinc Gran Premis puntuables.
