Peña fa en el mundial el seu pitjor temps

El segon lloc va ser per al kenyà Simon Biwott i el bronze se'l penjà l'italià Stefano Baldini. El val·lisoletà Óscar Fernández, quinzè, va ser el millor dels espanyols. Ziani quedà 29è, Rey, 37è i Cortés, 41è. Cap d'ells va poder lluitar pel podi en la general individual així com tampoc pels tres primers llocs de la classificació per equips i tan sols varen poder ser quints, igual que en el passat mundial. Tots ells tenien en ment demostrar que podien agafar el relleu de Martín Fiz i Abel Antón, però la inexperiència a una cita d'aquesta envergadura els acabà passant factura a tots. La cursa no fallà als pronòstics.

Va ser una prova lenta i molt tàctica i tan sols un atac, a la recerca de protagonisme, de l'atleta de Trinidad i Tobago Ronnie Holasie, animà la primera meitat de la cursa. Holasie marcà la pauta en els primers compassos. La batalla no es desencadenà fins passat el quilòmetre 25, quan un atac del marroquí Abdelkader El Miaziz, guanyador enguany a Londres i setè a Sydney, acabà amb l'aventura d'Holasie, que abandonà poc més tard. Fins a aquest moment Peña, Rey i Fernández estaven situats en un grupet de quasi 30 atletes que comanava la cursa però el moviment d'El Mouaziz passà factura als espanyols ja que es va fer la selecció de veritat.

En el pas de l'equador començaren a produir-se les primeres. Així el nord-americà d'origen marroquí, Khalid Kannuchi, plusmarquista mundial de la distància (2:05:42), es veié obligat a abandonar. El Muaziz no pogué mantenir el seu avantatge molt de temps i va veure com un grup format pels etíops Abera i Tole, l'italià Baldini, el kenyà Biwott i el japonès Abera l'agafà. Els canvis de ritme de Biwott i Abera acabaren per rompre la cursa que, com si d'una prova de 5.000 es tractàs, es decidí a l'esprint a la recta final de l'estadi de la Commonwealth on l'etíop endossà al kenyà una de les derrotes més doloroses de la història de la marató.