Un partit marcat per l'emoció no podia acabar d'una altra manera que no fos des del punt de penal. Un xut, una aturada, un instant... per decidir el campió de la LLiga de Campions. A Palma i l'Arenal, la final també va ser seguida de manera molt especial. Mentre que els alemanys esclataven de goig, els seguidors txès quedaven de pedra pel resultat final. Tot i que els teutons guanyaren en el camp, a Palma i l'Arenal, les dues aficions quedaren empatades. Bufandes, pintures i coets, per una banda. Rialles, càntics i cervesa per l'altra. A Palma, centenars d'aficionats de l'equip del Túria ompliren de gom a gom la penya valencianista Gálvez o el Club Ciclista de sa Vileta.

Dos televisors en el primer permetien que més de 150 pesones poguessin seguir les evolucions del seu equip. A sa Vileta era una pantalla gegant la que feia arribar el joc de l'equip de Cúper a poc menys d'un centenar de persones. En el minut dos, quan alguns aficionats ni sabien que el partit havia començat, Mendieta aconseguia el gol en transformar una pena màxima. La gent s'aixecava de les cadires i tothom s'abraçava. Un coet esclatava a la placeta situada en el carrer Indústria. Una reacció semblant es visqué a sa Vileta. Les abraçades i el crit de «campions, campions», es deixaren sentir.

La cara oposada de la moneda va fer acte de presència en el Mega Park de la Platja de Palma. El gol del València caigué com una gerra d'aigua freda entre els aprop de 300 aficionats congregats. Els nirvis i les cares llargues substituïren els càntics fins a tres minuts més tard quan Scholl tingué l'empat en les seves botes. El migcampista fallà el penal i la decepció tornà a l'Arenal. El gol d'Effemberg, ja a la segona part, deixà les taules en el marcador fins al final de la pròrroga, i la incertesa de les aficions quedà patent en l'ambient. Finalment, la veterania i la sang freda dels alemanys feren plorar Palma i tenyiren de festa l'Arenal fins a altes hores de la matinada. Les aficions, emperò, havien empatat.