La màgica nit del Reial Mallorca el passat dijous va tenir tres noms propis: Carlos Domínguez, Diego Tristán i Jovan Stankovic. El primer, en ser el protagonista de les tres jugades que finalitzaren en els tres primers gols del seu equip. Els dos darrers, en ser els encarregats de marcar els quatre gols del conjunt dirigit per Fernando Vázquez.

El menut davanter sevillà Carlos es va convertir en un autèntic malson per a la defensa del Mònaco, amb la seva habitual mobilitat i habilitat sobre el terreny de joc. El seu esforç li va passar factura, i com va reconèixer ahir en l'entrenament del seu equip, va haver de demanar el canvi ja que estava esgotat. Carlos reconegué que en el partit contra el Mònaco es va sentir «molt bé, ja que a poc a poc estic recuperant el meu millor moment de forma, i estic superant la lesió que vaig patir».

Malgrat que va ser objecte de dos penals, Carlos no en va tirar cap, si bé ell reconeix que aquest fet no és important per a ell «perquè en un equip hi ha d'haver especialistes en aquest tipus de jugades, i jo no ho som, i les faltes i els penals els han de tirar els especialistes».

Qui va tirar les penes màximes de què va ser objecte Carlos Domínguez va ser el migcampista iugoslau Jovan Stankovic. El jugador serbi va marcar tres gols contra el Mònaco, un fet que és la primera vegada que li passa en la seva carrera: «Estic molt content pel meu 'hat trick', el primer que faig, però estic encara més feliç per la nostra victòria i perquè vàrem fer el millor partit en molt de temps. Estic segur que si seguim en aquesta línia podrem obtenir grans resultats i repetir les fites que hem aconseguit en les darreres temporades».

El darrer triomfador del matx contra el Mònaco va ser Diego Tristán, que, com va sent norma en ell, va marcar un gol al minut 91 de partit, un fet «al qual ja ens estam acostumant. Tant de bo pogués marcar abans i ens estalviaríem patiment, però el més important és ficar gols que serveixin per ajudar l'equip, independentment del minut en què es marqui», alhora que desvetlà el seu «secret»: «Jo sempre estic molt atent fins que l'àrbitre xiula. Jo no m'enfons ni pens que el partit ja s'ha acabat fins que no es xiula el final».