algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
17°

El Reial Mallorca golejà (4-1) el totpoderós Mònaco en un partit excel·lent

100986

Stankovic i Tristán, autors dels quatre gols, es feliciten pel triomf.

T. M.
4 MALLORCA: Leo Franco (2), Olaizola (1), Miquel Àngel Nadal (2), Siviero (2), Miquel Soler (2), Engonga (2), Paco Soler (2), Lauren (2), Stankovic (3), Carlos (3) i Tristán (2).
Ariel Ibagaza (1) substituí Carlos "ja sense forces" en el minut 71, Armando Àlvarez (-) entrà per Olaizola en el minut 84 i Lluís Carreras (-) suplí Iovan Stankovic en el minut 90.
1 MÓNACO: Barthez (1), Contreras (1), Márquez (0), Djetou (1), Lamouchi (1), Giuly (1), Trezeguet (1), Gallardo (2), Simone (1), Da Costa (1) i Sagnol (1).
Diao (1) substituí Trezeguet en el minut 58 i Prso (-) entrà per Simone en el minut 77.
ÀRBITRE: Pierluigi Collina (2) (Itàlia). Amonestà amb targeta groga Lauren en el minut 26, i Sagnol en el minut 46 i Da Costa en el minut 71. Expulsà Márquez en el minut 54 per doble amonestació.
GOLS:
0-1: minut 1, Gallardo, des de la línia de fons, deixa la pilota enrera perquè Simone, amb un xut creuat, superi Leo Franco.
1-1: minut 42, Stankovic, de falta directa.
2-1: minut 51, Stankovic, de penal.
3-1: minut 61, Stankovic, de penal.
4-1: minut 90, Diego Tristán, a passada de Lauren.

Una altra nit històrica, memorable. Son Moix fou, altre cop, talismà i, malgrat el gol inicial del Mónaca "líder de la Lliga francesa i amb grans figures internacionals entre els seus titulars", el Reial Mallorca golejà i deixà l'eliminatòria perfectament encaminada. Tres gols d'Stankovic i un de Diego Tristán feren possible el triomf davant un gran equip, que mosrà la seva pitjor cara a l'Illa.

Un minut i cinquanta-tres segons foren suficients perquè l'argentí Marcelo Gallardo i l'italià Marco Simone provocassin l'esglai generalitzat. Un detall de qualitat d'ambdós futbolistes que avançà el Mònaco al marcador. Gallardo, situat a la banda esquerra, superà Olaizola i, abans d'arribar a la retxa de fons, serví una pilota enrere a Simone. L'italià no desaprofità l'avinentesa i, amb un xut creuat, superà Leo Franco. El gol fou una gèlida sorpresa, ja que el Mallorca havia pres la iniciativa, tenia el control de l'esfèric i el domini territorial del joc.

El gol, en tot cas, no ensfonsà els mallorquinistes. Els homes de Vázquez continuaren atacant i les primeres ocasions no tardaren a arribar. Una rematada de cap de Tristán i una falta botada per Stankovic que l'espectacular Barthez envià a còrner foren les primeres oportunitats fallades.

Però el Mònaco és un gran equip i, amb un futbol fàcil i eminentment pràctic, demostrava que amb poc més de tres tocs es pot arribar fins a la porteria rival. Gallardo deixà la pilota a Trezeguet, però el seu xut s'estavellà en el cos de Miquel Àngel Nadal. De res no serviren les protestes dels del Principat reclamant penal. Collina deixà continuar el joc.

Stankovic, quan es complia el minut 22, disposà d'una clara oportunitat, però el seu xut, amb Barthez ja superat, fou rebutjat per un defensa.

Son Moix s'omplí de mocadors onze minuts després, quan Lauren fou derribat entre Contreras i Márquez. Els espectadors reclamaren penal, però la televisió s'encarregà de demostrar l'encert de Collina. En tot cas, el cert és que el Mallorca jugava millor, tenia el control del partit i el gol de l'empat podia arribar en qualsevol moment. Ara bé, vius! El Mònaco, a la mínima oportunitat, aprofitaria l'ocasió per sentenciar. Res més enfora de la realitat, ja que, abans d'arribar al descans, arribà l'empat. Stankovic, en el tercer intent i amb el guant posat a la seva esquerra, envià una falta al fons de la porteria de Barthez. La pilota, just sortir de la bota del serbi, ja quedà clar que aniria dintre, com així va ser. Fernando Vázquez i la banqueta descarregaren una mica de la tensió acumulada.

El gol del Mònaco havia complicat, i molt, l'eliminatòria, però amb l'empat i quaranta-cinc minuts per davant hi havia temps per somiar en un vespre històric i triomfant.

El Mallorca sortí decidit a capgirar el marcador a la segona meitat i ho va fer amb rapidesa. Una falta de Djetou sobre Carlos "que ja havia estat objecte de la falta que provocà l'empat" fou castigada amb penal. Stankovic agafà la pilota amb les mans "tenia confiança" i, malgrat que Barthez li endevinà la intenció, arribà el gol. El Reial Mallorca ja tenia el marcador a favor, però encara se li posà el partit més de cara quan Márquez fou expulsat, després de veure la segona cartolina admonitòria. Però el Mònaco, tot i jugar amb deu i un home menys, cercà l'empat. Avançà línies i utilitzà la tàctica del fora de joc per mantenir allunyada l'avantguàrdia mallorquina. Carlos tenia ahir un vespre inspirat, encertat i endevinà la intenció d'un defensor de passar la pilota a Barthez. S'avançà i el porter internacional no tingué altre remei que fer penal. Stankovic, altre cop, fou l'encarregat de materialitzar la pena màxima. Embogí Son Moix, l'estadi era aleshores un gran cla mallorquinista, però el partit no havia acabat. Hi havia temps encara per somiar amb més gols, ja que, ara sí, els homes de Claude Puel semblaven resignats.

Tristán fallà el que mai no pot errar un davanter, però... Engonga i Paco Soler pressionaven la sortida del rival i el Mònaco no tenia ja una clara referència a l'hora d'organitzar el joc ofensiu "Gallardo havia desaparegut".

Vázquez comprovà que Carlos havia acabat els menuts i donà entrada a Ibagaza. Puel, ben assegut a la banqueta, intentà oxigenar el seu equip i posà en joc Prso en substitució de l'apagat Simone.

El Mallorca cedia ja el domini de la pilota als del Principat i aprofitava la bona esma de Lauren i Stankovic per crear perill per les bandes. Tothom semblava ja donar per bo el triomf (3-1), però restava la puntilla. Una gran passada de Lauren fou aprofitada per Tristán per arrodonir un altre vespre màgic.

L'eliminatòria, en tot cas, no està del tot decidida, però sí perfectament encaminada.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.