Sembla que el Mallorca no té aturall. Una jornada després de perdre el lideratge a la Corunya el tornà a recuperar diumenge contra el Vila-real. Els vermellencs són líders per mèrits propis. El Mallorca és l'equip més conjuntat de tota la Lliga espanyola i aquest és el seu gran èxit. L'equip de Cúper manté aquesta temporada "fins i tot ha millorat" la disciplina i ordre tàctic que mostrà l'any passat. I si individdualitzam, bona part de l'èxit d'aquest Mallorca es troba en la seva línia defensiva. Els habituals Miquel Soler, Marcelino, Siviero i Olaizola i esporàdicament Fernando Niño, demostren partit rere partit una seguretat mal de trobar en qualsevol equip de la LLiga de les estrelles. I bona part d'aquesta bona feina defensiva és, sense cap dubte, la que fa el porter Carlos Àngel Roa. L'argentí és una assegurança de vida sota els pals, és l'autèntic líder sobre el terreny de joc i el jugador més carismàtic de la plantilla vermellenca. Col·locació, regularitat i reflexes són els seus trets característics que l'han convertit en un dels millors "si no el millor" porters del món.
Aquesta darrera afirmació pot ser que sigui qüestió de gusts, però hi ha una cosa que és totalment objectiva: l'estadística. I aquesta és totalment favorable per al porter argentí de Santa Fe. Carlos Roa ha jugat sis partits de Lliga "se'n va perdre tres per una lesió a una espatla", contra el Salamanca, Espanyol, Reial Societat, Atlètic Madrid, Deportivo de la Corunya i Vila-real, i només ha encaixat un gol. Va ser contra el Depor en aquell penal que es va inventar el col·legiat Medina Cantalejo a Riazor. Djalminha posà fi a la imbatibilitat de Roa a la Lliga i amb el lideratge del Mallorca.
En 540 minuts de campionat, el porter de Cúper només ha rebut un solitari gol i de penal, la qual cosa suposa una mitjana de 0'16 gols encaixats per partit. A aquests números, hem d'afegir els que du en la resta de partits oficials que ha jugat. La temporada començà amb la disputa de la Supercopa contra el FC Barcelona. Roa jugà els dos partits i encaixà un gol (Xavi, en el Lluís Sitjar); el Mallorca aconseguí el títol. I en tres partits de Recopa (1 contra el Heart i dos contra el Genk), ha rebut un altre gol (Oulare, a Heysel). S'ha de recordar que els tres partits de Lliga restants i l'altre de Recopa, els jugà César Gálvez. Tot això suma 990 minuts jugats i tres gols rebuts, cosa que significa una mitjana total de 0'27 gols encaixats per partit.
Per entendre millor el que està fent Roa en el Mallorca, el més adient és comparar la seva actuació amb altres grans porters de la Lliga espanyola. Ruud Hesp, del FC Barcelona, ha rebut 10 gols en nou partits (1'11 de mitjana), Cañizares del València, 11 en nou partits (1'22) i Bodo Illgner n'ha encaixat 13 fins ara.
Unes xifres que es reflecteixen poc sobre el terreny de joc, però que diuen molt sobre la feina «real» d'un porter. Tant a l'estadística com sobre la gespa, Carlos Roa és l'home clau d'aquest «Euromallorca». L'equip de Cúper és tot el Reial Mallorca; cada jugador és fonamental dins el sistema, però és clar que es pot dir que el líder comença per la porteria.
