El Mallorca és líder de Primera Divisió, és el campió de la Supercopa i està a punt de passar als quarts de final de la Recopa d'Europa. Aquesta espectacular trajectòria se sustenta per diferents motius, però sobretot per la disciplina i ordre defensiu que ha mostrat fins ara l'equip de Cúper.

Amb Roa a la porteria, i amb una defensa formada habitualment per Olaizola, Marcelino, Siviero i Miquel Soler, el conjunt vermelló s'ha convertit en un mur quasi infranquejable. Només dos gols encaixats a la Lliga, un davant el Tenerife i l'altre de penal davant l'Alabès, un a la Supercopa en dos partits contra el totpoderós Barcelona de Van Gaal i dos a la Recopa, davant l'Herats i el Genk, són les cartes de presentació de la defensa mallorquinista aquesta temporada.

El 50 per cent de la reraguarda de la temporada passada ha canviat enguany. Se'n varen anar dos jugadors tan importants com Iván Campo i Romero, i arribaren un veterà trotamons com Miquel Soler i desconegut argentí anomenat Gustavo Siviero. La incògnita sobrevolà sobre ells. Una defensa nova que ha respost encara millor que la de la lliga passada, parel·lament a la millora de tot el Mallorca.

Xabier Olaizola representa el caràcter i la bravura que vol Cúper dels seus jugadors; Marcelino Elena té la disciplina i l'ordre que el tècnic desitja per al seu equip; Gustavo Siviero ha demostrat ser un jugador expeditiu i amb un «savoir faire» ideal per un defensa, i finalment Miquel Soler, que representa la tranquil·litat que demostra Cúper diàriament. En definitiva, quatre defenses que interpreten a la perfecció les idees que té el seu entrenador, Héctor Cúper.

Tampoc no s'ha d'oblidar la banqueta. Quan ha estat necessari, Fernando Niño ha sortit al camp i ha complert a la perfecció, així com Lauren quan va haver de davallar la seva posició davant l'absència d'Olaizola.

Però seria injust reduir aquest èxit en la defensa, ja que si alguna cosa caracteritza aquest equip és que defensen tots i ataquen tots.
L'èxit de la reraguarda no seria possible si els davanters no pressionassin els defenses rivals a l'hora de treure la pilota i tampoc si els migcampistes no es col·locassin a la perfecció sense deixar cap buit.