El corredor Roberto Heras, del Kelme-Costa Blanca, aconseguí el que fins ara és el primer triomf de l'equip d'Àlvaro Pino a l'actual edició de la Vuelta Ciclista a Espanya.

Heras s'imposà a la dinovena etapa disputada entre Àvila i Segòvia (170'4 quilòmetres), que no marcà les diferències esperades entre els principals favorits de la classificació general.

La jornada de Navacerrada fou fidel a la seva tradició i, una vegada més, no va suposar canvis importants ni diferències considerables de temps entre els homes que aspiren als primers llocs de la cursa. Tot va quedar més o menys com estava abans de Salamanca. Jalabert, Olano, Jiménez, i Escartín entraren plegats i en harmoniosa companyia per la meta del cim madrileny.

L'etapa muntanyenca d'ahir va servir per a poques coses, entre altres perquè el Chaba Jiménez tancàs la polèmica originada entre ell i Abraham Olano pel lideratge del Banesto, sobretot després de l'atac del d'Àvila a l'etapa de la Laguna Negra de Neila.

Continuant amb Jimènez de protagonista, els seus paisans del poble del Barraco aprofitaren per retre-li un calorós homenatge coincidint amb el pas del gran grup pel poble natal de l'escalador de Banesto.

En aquesta localitat de la serra de Gredos es disputà una de les metes volants de la jornada en la qual el Chaba es va permetre el luxe d'esprintar.

Ja als moments importants de la cursa, el guanyador de tres etapes a la Vuelta d'enguany es va convertir en un gregari de luxe per al líder Abraham Olano i lluny de pujar-li els fums se sacrificà pel bé de l'equip i del mallot groc susceptible de ser conservat.

Davant el desfalliment de, fins ara, l'inseparable company d'Olano, Manolo Beltrán, el corredor del Barraco va acotxar el seu líder davant els atacs de Jalabert, Zülle i Escartín. El jersei blanc posà un ritme que gairebé no va deixar espai per als intents de temptatives serioses per desbancar Olano del seu tron.

El fet que la pujada a Navacerrada estigués a més de trenta quilòmetres de la línia d'arribada, va impedir que els favorits arribassin a tenir diferències importants.

Alex Zuelle apel·là a l'orgull per tal d'intentar treure's les espines que ben segur se li han clavat al llarg de aquesta Vuelta a causa de la seva modesta actuació. El suís del Festina es va posar a tirar amb força quan es pujava cap al cim del coll, sobretot als dos últims quilòmetres, moments que coinciren amb les fases més problemàtiques per les quals va passar Olano. Però, pitjor que ell ho va pasar el francès Jalabert. Ja-Ja va travessar la pancarta que reflectia el final del port muntanyenc amb uns metres de desavantatge en relació als homes «importants» de la cursa.

Posteriorment, el ciclista de l'ONCE aprofità el fet que la carretera s'inclinava cap avall per agafar novament la roda dels millors, servint-se igualment de la manca de col·laboració entre Kelme i Banesto que ni tan sols miraren de distanciar-lo.

Quilòmetres més tard Roberto Heras, mentalitzat que en qualque moment d'aquesta Vuelta s'havia de fer justícia per l'equip alacantí, començà a posar terra pel mig respecte del grup de privilegiats. Richard Virenque i Andrei Zintchenko intentaren seguir la seva empremta, però sense èxit.

Per darrera es cremaven els darrers petards de la jornada. Escartín arribà a mig minut del guanyador Heras encapçalant el grupet dels favorits.