algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
17°

Florence Griffith, sorprenent fins al dia de la mort

Creixen els rumors sobre el dopatge com la causa de la mort de l'atleta

La mort de la plusmarquista mundial Florence Griffith Joyner va sorprendre tothom, des del president nord-americà, Bill Clinton, fins al cap de la Federació Internacional d'Atletisme (FIA), Prima de Neviolo, de la mateixa manera que ho havia fet amb la seva velocitat i estil a les pistes de competició.

L'exatleta nord-americana Florence Griffith Joyner morí dilluns d'un atac de cor tenint encara al seu poder la plusmarca mundial de 100 i 200 metres. La velocista sempre sorprengué els seus seguidors en diferents aspectes. Amb quatre anys de diferència entre els Jocs Olímpics de Los Angeles i els disputats a Seül, Florence Griffith canvià de manera radical la seva morfologia, canvi del cos que anava acompanyat amb extravagants mallots que ella mateixa dissenyava, com el que va fer servir a la seva darrera gran competició, amb una cama tapada fins al turmell i una altra de descoberta. Poc després de l'èxit aconseguit a Seül, on es va fer seves tres medalles d'or, i amb l'ombra de la suspensió de Ben Jonshon per dopatge, decidí retirar-se quan es trobava en el moment més dolç de la seva carrera esportiva.

Rumors sobre dopatge l'obligaren presumptament a aquesta prematura retirada, i gairebé deu anys després ha mort d'un atac de cor que deixa moltes preguntes sense respondre.

Boothe afirma que Griffith prenia drogues

Lorna Boothe, excompanya d'entrenaments de Florence Griffith Joyner i medalla de plata a la prova de tanques dels Jocs de la Commonwealth, va assegurar que la velocista morta dilluns prenia drogues per millorar el seu rendiment. Lorna Boothe s'entrenava regularment amb Griffith Joyner abans dels Jocs Olímpics de Seül de 1988, quan l'atleta aconseguí tres medalles d'or, a les proves de velocitat. L'exatleta, ara entrenadora, es va sorprendre de la transformació física soferta per Griffith Joyner i creu que les substàncies dopants tingueren un paper important als rècords que la nord-americana aconseguí a les categories de 100 i 200 metres.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.