L'italià Giovanni Lombardi, del Telekom, guanyà la setena etapa de la Vuelta Ciclista a Espanya, disputada entre Alacant i València, superant en un altre esprint l'holandès del TVE Jeroen Blijlevens i l'alemany Marcel Wust, del Festina. José María Jiménez (Banesto) manté el mallot groc de líder de la classificació general.

Amb els durs pendents de la jornada precedent encara frescs i amb el cap en el trasllat a Mallorca, els ciclistes mantingueren la calma en un dia en el qual el vent passà a un segon terme.

No hi va haver talls i una única escapada de tres corredors va posar en perill una altra arribada massiva.

«Firm perdre tres minuts», va dir Jiménez. «Esper deixar-me'n només dos», afirmà Escartín. La cronometrada d'Alcúdia recuperà per la seva proximitat la notorietat que li havia llevat la pujada al Xorret del Catí, primer examen per comprovar l'estat dels principals favorits per a la victòria a Madrid.

Fidel al seu costum, Laurent Jalabert, de l'ONCE, aconseguí dos segons de bonificació en la primera meta volant de la jornada (Mutxamel) en la qual es va imposar un altre clàssic en aquests tipus d'esprints, l'italià Giancarlo Raimondi (Brescialat). D'aquesta forma, el francès de l'equip de Manuel Sáiz retallà una mica la distància que va perdre amb José María Jiménez a l'alt del Catí. Els italians Mariano Piccoli (Brescialat), Maurizio Frizzo (Cantina Tollo) i el belga Ludo Dierckxens (Lotto) aprofitaren la inèrcia de la velocitat del punt bonificat i marxaren a l'aventura.

Per la següent meta volant, situada a la terra del torró (Xixona), l'avantatge del tercer dels escapats era d'1 minut i 27 segons.

Per darrere, el Banesto es va situar al cap del gran grup perquè la diferència no augmentàs i defensar el jersei groc de José María Jiménez.

Jalabert coronà darrere els escapats el coll de la Carrasqueta, de segona categoria, i per davant el jersei blanc de la muntanya, Francisco Cerezo.

Tan sols les foradades d'Olano, Blanco, en dues ocasions, i de Jiménez trastocaren la normalitat d'un grup que acumulà una renda màxima de quatre minuts i mig poc després de la zona d'avituallament.

A deu quilòmetres de l'arribada, Piccoli i Frizzo, poc després Dierckxens, varen ser superats pels equips dels velocistes.

El «Vitalicio» Elio Aggiano intentà la sorpresa en companyia d'Alexandro Bertolini en els darrers cinc quilòmetres, però sense èxit.

La darrera recta presentà els protagonistes habituals. El «Kelme» Angel Edo tornà a sortir massa aviat, Blijlevens el superà ben aferrat a la tanca i, finalment, va ser Lombardi qui aconseguí un triomf del qual s'havia vist negat en un grapat d'ocasions.