«Del CN Manresa a la VI Olimpíada»

Estiarte començà a destacar ben aviat, ja que l'any 77 ja va ser campió d'Espanya infantil. Des d'aquell moment s'han anat succeint els èxits. Dos moments han marcat de forma especial la seva carrera esportiva. D'una banda, deixar Manresa l'any 90 per anar a Barcelona i de l'altra, quatre anys més tard, anar fins a Itàlia. Aleshores, Estiarte pensava que el seu pas per Itàlia seria només momentani, ja que firmà un contracte per dos anys. Finalment, com se sap, es casà a terres italianes, on han nascut les seves dues filles. Ara, el campioníssim espanyol té del tot decidit quedar-se a viure en aquell país. El waterpolista reconeix que l'esport li ha donat moltes satisfaccions de tot tipus i no dubta a assegurar que podria deixar de jugar en qualsevol moment. Ara bé, les alegries, especialment amb la selecció espanyola, el fan, si més no de moment, continuar en actiu.

Segon amb la selecció en els Jocs Olímpics de Barcelona, aconseguí el títol a Atlanta. En aquella final, sis milions d'espectadors presenciaren el partit en directe, malgrat que Estiarte sempre ha tingut clar que el waterpolo no és un esport de masses. Estiarte afirma que, entre d'altres qüestions, el fet que el waterpolo sigui un esport majoritàriament català, i molt concentrat de la província de Barcelona, provoca que les televisions no hi tenguin molt interès. En qualsevol cas, i malgrat que Estiarte té ja la seva vida organitzada a Pescara, és segur que mai no oblidarà la Manresa que el va veure néixer o la Barcelona que presencià els seus primers triomfs. A més, sempre serà un seguidor més de la selecció espanyola.