Dramàtic. Èpic. Carles Moyà tornà a primera línia del món del tennis amb l'ajut del nord-americà Michael Chang, i d'un partit, en el qual la força física, i sobretot les ganes de no rendir-se mai, foren les notes més destacades.
Moyà derrotà Chang en cinc sets, per un marcador de 3-6, 1-6, 7-6 (7/5), 6-4 i 6-3, després de tres hores i 51 minuts, en el que és ja el partit més llarg de la història del Grand Slam nord-americà.

El partit, que tancà la jornada, fou un autèntic duel de dos campions, que sense fer el seu millor tennis, sí donaren una lliçó de lluita i resistència física, que els deixà a ambdós amb rampes a les cames, quan acabaren l'intercanvi de cops que mantingueren durant tot el partit, sense cap treva.
La clau del triomf de Moyà, de 22 anys, va estar en el desè joc del tercer set, quan Chang tenia l'avantatge de 4-5, el seu servei, i tres pilotes de partit, però el jugador mallorquí es va negar a caure derrotat sense lluitar, i al final es va imposar el seu cor, cervell i cames.

Moyà, que mai no havia superat un partit amb dos sets en contra, aprofità a la perfecció l'unic punt de break que va tenir en el cinquè set i es va situar 5-3.

Amb el servei al seu poder, forçà un avantatge de 40-0 per un 40-15 i al següent punt, una restada de Michael Chang se'n va anar més enllà de la línia de fons de la pista Arther Ashe, que deixà Moyà caigut de genolls al terra i amb els braços en alt per començar a celebrar una victòria històrica.
Moyà destacà que amb tres pilotes de partit no li va quedar més remei que passar a l'atac amb pujades a la xarxa i forçar Chang que l'intentàs passar, una cosa que no va aconseguir.

«En aquests moments penses que ho tens tot perdut i sabia que m'havia d'arriscar si volia superar la situació», explicà Moyà, mentre estava estès a la taula de massatge del vestidor dels jugadors.

La igualtat i el dramatisme del partit quedà reflectit en els 187 punts que guanyà Chang pels 186 de Moyà.
El fort cansament que patien els dos jugadors va fer que Moyà no pogués acudir a la sala de premsa, i va haver de realitzar les seves declaracions des dels vestidors, mentre el massagista intentava reanimar els músculs de les seves cames, mentre que Chang sí anà a la sala de premsa, però no es va poder seure.
Carles Moyà haurà de jugar contra el també nord-americà Jan Michael Gambill.

«Dedic el triomf a ma mare pel seu aniversari»
Carles Moyà, tot just acabar el partit contra Chang, va voler dedicar la victòria a la seva mare, en el dia del seu aniversari. «Vull dedicar aquest triomf a la meva mare en el dia del seu aniversari». Però al marge del valor sentimental de la victòria, el mallorquí es va mostrar reflexiu sobre la història del partit, la victòria i el que pot suposar aquesta de cara al futur del torneig. «És una victòria molt important perquè Chang estava jugant molt bé i no m'esperava que reaccionàs com ho vaig fer per superar tots els problemes. Confii que ara vagi a més als pròxims partits», explicà Moyà.

A més a més el jugador mallorquí reconegué que aquest triomf li anirà molt bé per recuperar un poc la moral, que darrerament tenia un poc baixa. «No he estat fent les coses molt bé darrerament, i si hi havia dues opcions, al final sempre es produïa la pitjor per a mi. Aquest canvi em pot ajudar a tornar a agafar confiaça en mi mateix».