lluvia ligera
  • Màx:
  • Mín:

Mesclar ous amb caragols

Crec que aquest és un dels focus més complicats que m'ha tocat escriure d'ençà que vaig acceptar la proposta de Diari Balears per xerrar sobre l'Atlètic Balears.

L'objectiu sempre dels articles ha estat donar una versió positiva de l'estat actual del nostre equip amb la premissa d'animar l'entorn del club. Un entorn sempre complicat a causa del derrotisme instal·lat fa molts d'anys a la tribuna de l'Estadi Balear.

Però aquesta vegada no hi ha forma de treure quelcom positiu de la guerra civil que s'està produint entre l'afició balearica.

No vull entrar a valorar les raons d'uns o d'altres, o els motius pels quals el passat cap de setmana, la grada d'animació de l'Atlètic Balears a un dels partits més importants d'aquesta temporada es trobava buida. Crec, i ho dic des del respecte, que l'escut, la història i els propòsits del nostre equip han d'estar molt per damunt de les persones i dels seus interessos personals.

La situació esportiva que estem vivint ara mateix és crítica. Després de la victòria de l'Albacete a Valdebebas, ens presentem al Carlos Belmonte en la necessitat de sumar tres punts si l'equip vol tenir opcions a campionar. I quan semblava que tornaria la calma al club i podríem viure una setmana a on només es xerrés de futbol, papam, esclata una guerra entre una part de l'afició en contra la propietat o direcció del club i entre penyes d'ideologia oposada. Una guerra que no ens duu enlloc en el moment que més necessitem estar junts.

I el problema de rerefons és més polític que una altra cosa. I aquí tenim el greu problema. És cert, i en Manel García com a bon historiador del nostre club ens ho ha fet saber en diferents articles i reportatges, que les arrels del nostre club cap a 1920 són arrels socialistes de gent de classe treballadora. Més d'un segle després amb la globalització del món, l'entrada de la democràcia a Espanya i la despolitització de l'esport, el nostre Atlètic Balears és una SAD que pertany a un empresari alemany de caràcter capitalista. Tal vegada tot allò que les arrels del mateix club detestava en el seu naixement.

Dit això crec que una afició d'un club de futbol ha de poder tenir un pensament o ideologia de qualsevol partit polític i que totes les ideologies, sempre que no impliquin violència, han de ser respectades i no han de ser defensades dins un camp de futbol. Perquè si tenim qualque cosa en comú els aficionats a l'Atlètic Balears, és l'amor cap als nostres colors i aquest punt ha de servir com unió de tota la massa social del club a la recerca d'animar per aconseguir l'ascens.

Cap pensament pot ser únic, i tots s'han de tractar des del respecte. Cap grup ha de voler monopolitzar res i que tothom s'identifiqui amb ells. Aquí l'únic important és el nostre equip i crec que ja n'hi ha prou de guerres internes que no duen cap benefici.

Si una cosa m'ha mostrat la vida és que ningú és imprescindible. I alerta, no malinterpreteu el meu missatge. Entenc que hi hagi gent molesta per qualsevol de les situacions que poden succeir. Accepto que no vulguin acudir a l'Estadi si se senten assenyalats. Però recordeu una cosa, el club té un propietari i l'escut ens representa a tots els aficionats, com he dit abans monopolitzar una ideologia i catalogar-la com a pròpia del club sense tolerància cap als altres no és propi del segle XXI.

Així que amics de Fanatiks, l'equip us necessita a l'Estadi per aconseguir l'objectiu i si hi ha una altra penya que vol crear una grada d'animació benvinguda serà amb tal d'aconseguir l'objectiu. Estem gaudint d'una època daurada i queda un curt camí per intentar arredonir-la amb l'ascens. Després ja tindreu temps de sol·licitar reunions amb el club si creieu que són necessàries. Recordeu, al final això és futbol i crec que pel bé de tots ja n'hi ha prou de mesclar ous amb caragols.

Segona Jugada just representa això. Sense voler ser exemple de res, som un grup d'amics d'ideologies i formes diferents d'entendre el futbol que s'uneixen amb un mateix propòsit, gaudir i animar al seu equip des de la seva forma de ser. I junts fem un programa post partit els diumenges horabaixa a Segona Jugada entre rialles, mentre a la grada animem, critiquem i celebrem els gols com a bojos.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.