A finals del segle XV, després que els Reis Catòlics conquerissin el Regne Nassarita de Granada i continuessin la seva tasca d'homogeneïtzació religiosa, els conversos, sobretot jueus, estaven sota sospita. Per aquest motiu, per tal de demostrar la seva sincera conversió i evitar represàlies, els dissabtes o shabats sagrats obrien les portes de ca seva mostrant a la resta del poble com duien endavant les tasques domèstiques de neteja i condicionament de la casa tal com faria qualsevol altre cristià. D'aquí neix l'expressió fer dissabte.
Era del tot improbable i gairebé impossible pensar seriosament en què el Mallorca pogués fer dissabte a Madrid i netejar la seva situació classificatòria embrutada després de 7 jornades sense assolir l'èxit. Però després de la meravellosa i extraordinària victòria aconseguida, la casa mallorquinista es torna a veure veu ordenada i preparada per afrontar la visita del Celta amb il·lusió d'acabar la primera volta de forma notable i lluent.
Minuts després del miracle del Wanda, un amic em deia que aquesta victòria li havia fet recuperar el coratge. Per inesperada, per necessària, per merescuda. I tenia raó. Aquests darrers 12 partits ens havien fet caure en el desànim. Ara, la moral de la tropa torna a estar en màxims però prudència. Només la perseverança, la lluita i la humilitat ens poden ajudar a complir objectius. Sense anar més enfora, recordeu que la darrera temporada a primera, de nefast record, guanyarem al Madrid i no cal dir com acabarem.
Emperò, en la nostra cultura tradicional el dissabte és considerat com a dia de bon averany i molt indicat per a començar tasques importants que poden assolir bona fi. I la nostra saviesa popular no es va equivocar aquest pic. No hi ha dissabte sense sol, ni viuda sense consol ni partera sense dolor ni donzella sense amor. Tampoc Take sense marcar ni Mallorca sense guanyar.
