El FC Barcelona aconseguí al Camp Nou una treballada victòria davant el València CF (2-0), en una nit molt freda en la qual els valencianistes van tenir les seves oportunitats, i obté així el bitllet per a una final de Copa en la qual espera el 'lleó ferotge' de l'Athletic Club en la que suposarà la reedició de la final de 2009.
Aleshores va guanyar el Barça, però encara queda molt per saber qui substituirà el Reial Madrid com a campió de Copa, i no va ser gens fàcil per al Barça guanyar-se el dret a intentar-ho. L'1-1 de l'anada ho deixava tot obert i el València va estar a prop de marcar, cosa que va evitar un providencial Pinto, mentre que el Barça es va sobreposar a un mal inici per imposar el seu futbol i, amb paciència i perdonant potser massa, posar un 2-0 en el minut 80 que va donar la tranquil·litat a la parròquia blaugrana.
El partit va estar controlat pel Barcelona pràcticament durant els 90 minuts però el València, seriós a dalt però molt fluix i indecís a darrere, va sortir molt fort i va posar en dificultats la saga barcelonista deixant gelat el Camp Nou. Emery va repetir el 4-2-3-1 i Guardiola no va mossegar l'esqué, deixant Puyol a la banda dreta per cobrir les sortides de Mathieu i Alba, que no van crear tant perill com a Mestalla.
La gran pressió valencianista en el primer quart d'hora va ser clau perquè el Barça no estigués gens còmode sobre la gespa, sobretot per les passades a l'esquena dels centrals blaugranes. Foren un clàssic durant tot l'encontre i sort van tenir els locals de la inspiració de Pinto en els mà a mà, malgrat que va provocar algun 'ai' a la grada en altres accions.
Fàbregas es retroba marcant
No obstant això, el perill del València a l'inici es va dissipar de cop, i ho va fer amb el gol en el minut 15 de Cesc Fàbregas, que no només pel gol va fer aquesta nit un dels millors partits després de la lesió que el deixà fora de combat. El d'Arenys va moure bé l'equip, va ser un suport total per a Xavi i es va atrevir a pujar a l'atac a tota hora, recordant el 'gunner' que va ser.
Amb el gol de Cesc, una obra mestra de definició amb l'exterior en aixecar la pilota i superar Diego Alves (malament a les sortides, bé en la resta), el partit va canviar. Messi, l'assistent d'or, va liderar una reacció que va consistir a retenir la pilota i mirar a dalt amb criteri, sabent que era el València qui necessitava els gols, i va fer oblidar el gol que a punt va estar de marcar Feghouli, qui després fou expulsat per un cop a Puyol.
Si el Barça no va poder sentenciar abans el partit, i amb ell l'eliminatòria, va ser a causa de les intervencions d'Alves, a les imprecisions dels seus jugadors davant el meta brasiler, i a què el València va saber tancar bé els espais. Així, els minuts anaven passant i el nerviosisme creixia a la grada, si bé era únicament per la possibilitat d'anar a la pròrroga amb un gol del València.
Aquest no va arribar, malgrat que va disposar de bones ocasions a les botes d'Aduriz, a punt d'aprofitar un error a la sortida de Pinto, i on Mascherano va intervenir. No obstant això, no va arribar a acorralar el Barça i els culers van aprofitar, a l'enèsima ocasió, per posar el 2-0 al marcador i aconseguir el passaport per a la final.
Pinto salvador
Això sí, el partit hauria viscut un canvi de guió de no ser per una doble parada salvadora de Pinto tot just sortir del descans. El gadità va estar excel·lent en un un contra un d'Alba que va superar Puyol per velocitat a la seva esquena i després va detenir el cop de cap d'Aduriz, que va substituir Soldado, de baixa per grip.
Ja amb un menys, el València no va poder jugar ni a l'heroica, ja que el gol de Xavi va acabar amb el seu somni coper. El de Terrassa va culminar una bona jugada col·lectiva en la qual Alexis va assistir Cesc, que la va enviar de primeres a la dreta perquè Xavi afusellàs Alves, que no va poder fer res.
Fins al final del partit, premi per a Andrés Iniesta, que va tornar a saltar al terreny de joc després de la lesió, i per a un canvi de joves amb talent de la pedrera, Cuenca i Tello, que com el de Fuentealbilla va passar desapercebut.
