muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
11°

La propietat del Mallorca

Simoncelli ens ha deixat amb vint-i-quatre anys i una llarga carrera. Desprès d'haver vist les imatges d'un esportista, un gran esportista, que perd la vida practicant el seu esport al Gran Premi de Malàisia de MotoGP, és difícil celebrar l'empat del RCD Mallorca al Vicente Calderón.

La curiositat, potser, és la rapidesa com actuam gràcies a les noves tecnologies. En pocs minuts, en teníem tot tipus d'imatges a internet i la més acurada informació. Hores més tard, la veu Marco Simoncelli de la Viquipèdia ja havia canviat i ja podíem llegir que "havia estat" un gran esportista i que havia mort en un accident al Gran Premi de Malàisia.

Sigui com sigui, va ser la nota negativa de la jornada. La positiva, sens dubte, l'empat del Mallorca a Madrid, que li permet situar-se el dotzè de la classificació, a cinc punts dels llocs de descens i a 10 del líder. Probablement, si l'equip de Caparrós solucionàs una de les seves mancances, la falta de gol, encara els resultats serien més positius. El Mallorca és el setè equip menys golejat, però és el dotzè en gols marcats.

Ahir el partit era especial perquè el Mallorca lluitava contra Gregorio Manzano. Bé, de fet, fins i tot, en moltes ocasions quan Manzano encara entrenava el Mallorca semblava que també hi lluitava en contra. Veurem si acaba la temporada a l'Atlètic de Madrid, però ja són moltes les veus que s'alcen en contra del tècnic andalús que ens va fer patir tant quan va ser a la nostra estimada, i odiada per ell, illa.

I Caparrós content, molt content. La setmana passada vaig ser a Bilbao i uns bons aficionats al futbol em varen dir: "Amb Caparrós el Mallorca no baixarà, ara bé us avorrireu molt!". Aquesta sembla que és la impressió que el tècnic va deixar pel seu pas per l'Athletic Club. Veurem si es compleix la previsió, però si anam sumant ja podem estar satisfets. Ara el que falta és que l'afició mallorquinista també sumi. Aviat anirà tanta gent a Son Moix com a l'Estadi Balear, sembla. Els blanc-i-blaus estan fent les millors entrades de la seva història i cada quinze dies sembla que al camp de la via de cintura fan una gran festa.

Sens dubte, aquest és el repte del Mallorca. I per fer front a aquest repte no és gens convenient que la directiva es baralli amb la federació de penyes, que tots no vagin en una sola direcció, que no hi hagi pau institucional, etc. Hem dit en altres ocasions que una persona pot tenir la majoria accionarial del club, però això no el converteix en "l'amo" del Mallorca. Un club esportiu, un club social en definitiva, té un contingut emocional, una història, un sentiment de pertinença de moltes persones, que genera que els aficionats de veritat s'ho sentin com a propi.

Aquesta és la part inalienable del club. Aquesta és la part més sensible i aquesta és la part que qualsevol directiu ha de veure com a fonamental per l'arrelament que suposa. Ningú no pot, en conseqüència, actuar com si el club fos exclusivament seu, ningú no pot fer i desfer, prescindint dels abonats, dels aficionats, dels mallorquinistes.
Potser no és així, però ara sembla que des de la directiva del club no es té en compte aquest aspecte social fonamental per la pervivència del club, per la identificació amb la terra, per la participació de l'afició.

Ara només cal esperar que continuem amb bons resultats i que els propietaris del Mallorca vegin que hi ha una propietat emocional que sempre residirà en l'afició, propietat que s'ha de valorar, respectar i cuidar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.