algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
32°

El Barça s'adorm a l'Emirates (2-2)

L'equip de Pep Guardiola s'avançà 0-2 en el marcador fent un futbol extraordinari, però l'Arsenal no es rendí i en el darrers vint minuts va igualar l'eliminatòria

117608

El migcampista blaugrana Sergi Busquets xuta a porta en un moment del partit.

GERRY PENNY
ARSENAL 2
FC BARCELONA 2

ARSENAL: Almunia, Sagna, Gallas, Vermaelen, Clichy, Diaby, Song, Nasri, Fàbregas, Arshavin i Bendtner.
Aboué per Arshavin, Denilson per Gallas i Walcott per Sagna.

FC BARCELONA: Valdés, Dani Alves, Puyol, Piqué, Maxwell, Xavi, Busquets, Keita, Messi, Pedro i Ibrahimovic.
Henry per Ibrahimovic i Milito per Messi.

GOLS
:
0-1: minut 46, Ibrahimovic.
0-2: minut 59, Ibrahimovic.
1-2: minut 69, Walcott.
2-2: minut 85, Fàbregas.

ÀRBITRE
: Massimo Busacca (suís). Amonestà els locals Arshavin, Song, Fàbregas, Eboué, i Diaby i el visitant Piqué. Expulsà amb vermella directa el barcelonista Puyol.

El Barcelona va aconseguir un valuós empat (2-2) davant de l'Arsenal a Londres en el partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions, que, no obstant això, haurà deixat un gust de derrota entre els jugadors i els aficionats blaugranes perquè l'equip de Pep Guardiola va poder haver deixat resolta l'eliminatòria. No només perquè va fallar fins a una dotzena d'ocasions clares de gol, la majoria en els primers 20 minuts del partit, sinó també perquè va cedir un avantatge de dues dianes quan semblava tenir l'Arsenal contra les cordes i molt lluny de les semifinals.

El resultat és bo, però després de veure com va anar l'enfrontament els campions d'Europa estaran pensant durant uns dies que deixaren escapar viu l'equip anglès. En l'esperat xoc entre dos dels conjunts més ofensius d'Europa, el Barça va sortir al camp com un vendaval i va disposar d'una dotzena d'ocasions clares de gol.
El porter espanyol de l'Arsenal, Manuel Almunia, fou el gran protagonista gràcies a un recital d'aturades de lliures directes per part de Busquets, Messi, Xavi i Ibrahimovic. L'Arsenal, que va sofrir les lesions d'Arshavin i Gallas, va estar desaparegut del camp per complet durant els primers 20 minuts, en els quals els homes de Pep Guardiola van mostrar un bon futbol ofensiu però van fallar en allò essencial, el gol.

Només quan Clichy i Nasri varen fixar una mica la marca va deixar el Barça d'arribar a l'àrea contrària per l'autopista en què Alves va convertir la banda dreta de l'atac barcelonista. Va ser un bombardeig tan constant com infructuós, la qual cosa va portar Guardiola a deixar de manifest la seva desesperació. Sobretot en el minut 15, quan el seu equip va fallar quatre ocasions consecutives claríssimes en les quals ja es cantava el gol. Aar bé, l'oportunitat més evident la va tenir l'Arsenal quan faltaven dos minuts per al descans. Una passada de la mort de Cesc fou treta a boca de gol per Puyol, que tornà a donar una lliçó de comandament defensiu. L'Emirates va rugir, però fou un miratge.

La festa del futbol ofensiu es va desbordar als pocs segons de la segona part, quan Ibrahimovic va aixecar amb mestria una pilota per sobre d'Almunia després d'una passada llarga de Piqué. L'Arsenal no va abaixar els braços i Víctor Valdés va haver de fer una intervenció de molt de mèrit i reflexos davant d'una rematada de cap de Bendtner. Va semblar que els de Wenger ressuscitaven, però amb la defensa de l'Arsenal més avançada Xavi va traçar una passada de compàs a Ibra, que, després de la subtilesa del primer gol, va optar per rebentar la pilota davant la sortida d'Almunia. El porter, malgrat els gols encaixats, va ser l'encarregat d'evitar que el seu equip sofrís una derrota històrica.

La diana de Walcott va posar emoció sobre el partit quan semblava que seria una clara victòria catalana, fins i tot Messi va tenir l'oportunitat de posar-hi la punta just abans que Henry substituís el golejador Ibrahimovic.
En el 85 arribà el gol de penal de Fàbregas -al qual Puyol va fer la falta, castigada amb la pena màxima i que li va costar una targeta vermella que també el farà perdre's la tornada a la capital catalana-, que deixa l'eliminatòria pendent del que passi a Barcelona.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel, fa mes de 12 anys
Pere jo també estic orgullós de l'Arsenal. Endavant Cesc l'Arsenal si que és més que un club
Valoració:1menosmas
Per Joan, fa mes de 12 anys
que inocent l´Arsenal.Pot donar gracies el Barça de que al futbol angles no existeix la pressio damunt els jugadors com a la lliga espànyola,Sense ananr mes enfora nomes va empatar amb Almeria i guanyar amb molta de sort al Mallorca.Avui en dia es mes facil guanyar la Champions que la lliga perque la nostra lliga es sense cap dubte la mes competitiva i dificil.
Valoració:-4menosmas
Per Pere - Ciutat, fa mes de 12 anys
Orgullós d'un equip que ha nascut per ser el millor del món!
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente